tag:blogger.com,1999:blog-38375867801198812792024-03-12T19:35:03.567-07:00Broma planaBroma plana és la meva secció d'opinió al periòdic quinzenal SomGarrigues. El títol respon a un fenomen meteorològic molt característic de Ponent, la boira espessa, però també a aquest sentit de l'humor a vegades tan bèstia de la gent de la Plana de Lleida.Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.comBlogger332125tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-38146726892708870692024-02-16T10:34:00.000-08:002024-02-16T10:46:26.292-08:00Ja està bé la broma?<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQGDKz_KhwGDoekes0azCL_THXjKRFbHbfRRLSSba08DrXXj20asob0mFsfqlF4zCfFrSv73G8UmkzMoRLMMSyEQquvPzMLEMT6FofnOX1-rlqYDrz1RVyytgqozHjV6kDmAaqX89F-uWt58Ci3XRxAf0YbfVFEONjp8MWcGsuOSJ6SL-yYxSHKnSp/s4080/Jeblb.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQGDKz_KhwGDoekes0azCL_THXjKRFbHbfRRLSSba08DrXXj20asob0mFsfqlF4zCfFrSv73G8UmkzMoRLMMSyEQquvPzMLEMT6FofnOX1-rlqYDrz1RVyytgqozHjV6kDmAaqX89F-uWt58Ci3XRxAf0YbfVFEONjp8MWcGsuOSJ6SL-yYxSHKnSp/w200-h151/Jeblb.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: georgia;">Vaig
sortir de l’Escola Agrària. Visibilitat: cinquanta metres –i sóc generós. Als
termes de les Borges, Juneda i Castelldans, sabia on era per les senyals i les línies
pintades a terra. Però, quan vaig desviar-me cap al Cogul, va començar la
festa.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">Ni
un coscoll, ni un pi, ni un mas, ni una fita que em digués on em trobava. Amb
prou feines podia intuir les pujades i les baixades. Estava embromat, era de
nit i feia angúnia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">Amb
la broma tan plana, les distàncies són mal·leables. S’estiren com un xiclet. Creia
que baixava la costa del Cogul, quan en realitat era força més enrere. I les
llums del Cogul que no s’afiguraven. I la costa que no acabava. M’havien
canviat l’entorn i era a l’altre cap del món? Era al purgatori? –del Dant, no
del Torres. M’hauria valgut més tornar a Sarroca a peu?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: georgia;">Avui
no ataco la broma –és inevitable- ni les vies garriguenques –són millorables.
Perquè vaig fer la millor ruta possible. En un temps en què hi ha tantes trompades
per la broma a l’N-420 i a l’AP-2 –la General d’Olis hi té res a veure?- fer
tentines a la salvatge garriga és una confortable benedicció. </span><o:p></o:p></span></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-55507016759227260672024-01-07T15:28:00.000-08:002024-01-07T15:28:46.906-08:00El Nadal que estimes<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSNQ9JmxylZBY1biJARHzaicOk7WDxUJOA_KBvJDBBVr1T0LmGJFqSaTxlSyVu00Z1iHgFFQBg0J3L2IlR0D9V5ZS1ICM1MmsdacR8qdTgFnRF-noyKq57dj3KqyFLf5qY3uQ-oRW91REI1YeDEnys3VvFERdhRKgcLbWvO5x8Fv-_t0EXxs5Yl14/s2048/El%20Nadal%20que%20estimes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1152" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSNQ9JmxylZBY1biJARHzaicOk7WDxUJOA_KBvJDBBVr1T0LmGJFqSaTxlSyVu00Z1iHgFFQBg0J3L2IlR0D9V5ZS1ICM1MmsdacR8qdTgFnRF-noyKq57dj3KqyFLf5qY3uQ-oRW91REI1YeDEnys3VvFERdhRKgcLbWvO5x8Fv-_t0EXxs5Yl14/s320/El%20Nadal%20que%20estimes.jpg" width="180" /></a></div>L’ajuntament de Sarroca de Lleida em va demanar una poesia per a la felicitació/programa de Nadal.
Vaig preguntar a les xiques de casa en quines paraules pensaven quan els deien la
paraula Nadal. I en van sortir aquests versos:<p></p><div class="Ar Au Ao" id=":17c"><div aria-controls=":19m" aria-expanded="false" aria-label="Cuerpo del mensaje" aria-multiline="true" aria-owns=":19m" class="Am aiL Al editable LW-avf tS-tW tS-tY" g_editable="true" hidefocus="true" id=":178" itacorner="6,7:1,1,0,0" role="textbox" spellcheck="false" style="direction: ltr; min-height: 280px;" tabindex="1">
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"> </p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; margin: 0cm 0cm 8pt;"><b><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">EL NADAL
QUE ESTIMES</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; margin: 0cm 0cm 8pt;"><b><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">El Nadal
que estimes és una nit de gelada</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">On les
estrelles i la lluna blanca </span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">pessiguen
l’enorme arbre del cel.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">El Nadal
que estimes és família i amics</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">Abraçades
i petons, música i festa</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">No parar
quieta a casa.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">El Nadal
que estimes és una manta i un llibre</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">Adormir-te
a la vora del foc</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">Tenir
somnis de regals.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">El Nadal
que estimes és tornar a l’arrel</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">Recordar la
gent que sempre hi serà</span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: 12pt;">I
entaular-la al teu costat.</span></p></div></div>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-1738283675594836572023-12-08T12:06:00.000-08:002023-12-08T12:06:19.001-08:00Presentació del projecte Arrelats a Ona llibres<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/rFDzQMZ0IEU" width="320" youtube-src-id="rFDzQMZ0IEU"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">El passat 25 de novembre de 2023, a <a href="https://www.onallibres.cat/" target="_blank">Ona llibres</a>, vam presentar el <a href="https://www.edicionssidilla.cat/els-nostres-llibres/projecte-arrelats?fbclid=IwAR2HGFJRCIQZzzAlAlqxjkbbdralHHSkJrAb7DnY1lz9X9h7nCkE0qxvnVg" target="_blank">Projecte Arrelats</a>, en el qual hi ha els dos llibres sobre masos i cases pairals de Catalunya i el llibre sobre famílies valencianes amb història. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">En els dos primers, hi participo amb els meus editors Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, i el tercer, és obra de l'escriptor i editor Juli Capilla. A l'acte, ens van acompanyar diverses famílies protagonistes d'Arrelats, que ens van obrir la porta de casa seva i ens van explicar la seva història.</div><br /><p><br /></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-70563494012393172082023-12-03T03:11:00.000-08:002023-12-03T03:11:43.349-08:00Arrel i xarxa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXSKa0PXqxvY_0MBqJpwv1-YJeC4iX-yVdC2dP3F5BEoY7uZ5IrjQqY1BRrRArCifhUVxalCP3i9UVGeHFXNc-LuXPMzgXBbWRUQWBktitP79mXbgm9YrxZRaqzmIwntMLeB3D0e-wBWvtCvKPn8ULE3HdmQZKQ_sg30D_MRwzEIseU5loZgEWMkTG/s1793/10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1427" data-original-width="1793" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXSKa0PXqxvY_0MBqJpwv1-YJeC4iX-yVdC2dP3F5BEoY7uZ5IrjQqY1BRrRArCifhUVxalCP3i9UVGeHFXNc-LuXPMzgXBbWRUQWBktitP79mXbgm9YrxZRaqzmIwntMLeB3D0e-wBWvtCvKPn8ULE3HdmQZKQ_sg30D_MRwzEIseU5loZgEWMkTG/w200-h159/10.jpg" width="200" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Per
al primer llibre d’<i>Arrelats</i>, els
editors de Sidillà em van indicar les cases que havia de visitar. En deu mesos
–i una pandèmia pel mig- vaig entrevistar tothom.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Per
al segon d’<i>Arrelats</i>, m’ha costat vora
dos anys. Perquè? Perquè, a la Catalunya Nova, no hi ha massa cases i masies on
una mateixa família hi visqui, com a mínim, des de fa deu generacions. A més,
hi ha d’haver constància documental. Una família pot estar convençuda que viu
en aquella casa des de fa segles, però on està escrit?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">M’he
n’he fet un fart, de preguntar. Excepte a Ca Peret, de Vilalba dels Arcs –la
Teresa Baiges me’n va facilitar el contacte- a les altres famílies hi he
arribat a còpia de rebotar en moltes persones. De viatjar a llocs on semblava
que sí, però que només podíem assegurar set o vuit generacions a la mateixa
casa. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: left;">Les famílies, però, han
acabat apareixent: Cal Vilaró de Pallerols de Rialb, Cal Cabrer de la Pobla de
Cérvoles i Cal Vidal de Montpalau. Sort o treball? Xarxa. Allí on no ha arribat
un, ha arribat l’altra. Així s’han fet sempre les coses: preguntant i demanant
ajuda. Així les hem de fer.</span></p><p><br /></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-27665950172728357792023-11-27T23:59:00.000-08:002023-12-03T03:12:38.755-08:00Projecte Arrelats<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/snIrOAaQyVs" width="320" youtube-src-id="snIrOAaQyVs"></iframe></div><br />El 2021 es va publicar “Arrelats.
Les famílies més antigues de Catalunya”. El 2023, es publiquen els llibres “Arrelats.
Masos, masies i famílies antigues de Catalunya, l'Aran i Andorra”, de Xavier
Cortadellas, Judit Pujadó i Ignasi Revés i “Arrelats. Famílies valencianes amb
història”, de Juli Capella. Arrelats és més que un llibre, és un projecte que
vol abastar més enllà de Catalunya, un projecte que parla, que dialoga amb
l’arrelament als Països Catalans.<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.edicionssidilla.cat/els-nostres-llibres/projecte-arrelats?fbclid=IwAR2HGFJRCIQZzzAlAlqxjkbbdralHHSkJrAb7DnY1lz9X9h7nCkE0qxvnVg">https://www.edicionssidilla.cat/els-nostres-llibres/projecte-arrelats?fbclid=IwAR2HGFJRCIQZzzAlAlqxjkbbdralHHSkJrAb7DnY1lz9X9h7nCkE0qxvnVg</a><o:p></o:p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-24064176600475544912023-09-30T12:56:00.004-07:002023-09-30T12:56:44.521-07:00Tot construint la cultura de l'oli<p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBJV9x3d7q835VUXjqmc8Kyjk_1Si9_fDhkcQt6oe4JNp6Tnm2cd6srz9j5WUwjfETCOfmaOmF-e1AqBwJmWPBPYebS7BRs33bZd3ANFEyxia_OrClO12qDJxEUfU49dHKegEiV5Nk_9Lg0OdpRAoaflfUqEsqzmHJut-gJG0_v8VcZKWK7c65y-I5/s4000/Tot%20construint%20oli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBJV9x3d7q835VUXjqmc8Kyjk_1Si9_fDhkcQt6oe4JNp6Tnm2cd6srz9j5WUwjfETCOfmaOmF-e1AqBwJmWPBPYebS7BRs33bZd3ANFEyxia_OrClO12qDJxEUfU49dHKegEiV5Nk_9Lg0OdpRAoaflfUqEsqzmHJut-gJG0_v8VcZKWK7c65y-I5/w150-h200/Tot%20construint%20oli.jpg" width="150" /></a></div>Fa més de quinze anys,
potser vint, vaig escriure un article sobre l’oli que semblava ciència ficció.
Avui, alguna d’aquestes coses s’han fet realitat o són a punt de fer-se reals:<p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">TOT CONSTRUINT LA
CULTURA DE L’OLI</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 14.4pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-hyphenate: none; mso-pagination: none; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">Les Garrigues
necessiten, com l’aire que respiren, una promoció constant del seu actiu més
important: l’oli d’oliva verge extra. Una promoció que involucri les<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 14.4pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-hyphenate: none; mso-pagination: none; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">forces vives de
la comarca: institucions públiques, empreses privades, associacions i persones
a nivell individual. Una promoció que no s’aturi, que evolucioni, que cerqui a
cada moment com fer el producte més atractiu de cara al consumidor i la manera
de penetrar en nous mercats. Una promoció que vagi de la maneta amb l’oferta
turística de la comarca, com els masos de volta, les cases de pagès, els Vilars
d’Arbeca o les pintures rupestres del Cogul. Una promoció vinculada a una ruta
gastronòmica de l’oli, que inclogui tot el gremi de restauradors de la comarca.
Una promoció que… Pensant-ho bé, fa falta alguna cosa més que promoció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 14.4pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-hyphenate: none; mso-pagination: none; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">I, com diria
aquella cançó, quina cosa és? Doncs una cosa que no es pot veure ni es pot
palpar, però que existeix. Quelcom més que un color, un sabor o un aroma: un
caràcter. Allò que converteix el vi del Priorat, de la Terra Alta, del Penedès
o dels Costers del Segre en alguna cosa més que una beguda alcohòlica producte
de la fermentació dels carrolls de raïm. Tot un cerimonial, una parafernàlia
que encara no acompanya l’oli, però que si Déu, o la Fortuna, o la conjunció
astral de Mart, Saturn i el cometa Halley volen, sens dubte que algun dia en
formaran part.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 14.4pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-hyphenate: none; mso-pagination: none; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">Quan arribi
aquest dia els artistes de renom es dedicaran a produir olis d’autor: olis
selectes, concebuts en les condicions climatològiques més adequades, nascuts de
les millors varietats d’oliva, portats al món amb les millors tècniques de
reproducció assistida i criats en els recipients on millor conservin les seves
qualitats primigènies. Serà la irrupció del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">glamour</i>
al món de l’oli.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 14.4pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-hyphenate: none; mso-pagination: none; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">A partir d’aquí
no serà gens estrany que es paguin veritables bogeries, en qualsevol casa de
subhastes de Londres o Nova York, per un lot concret d’olis de les Garrigues. O
que els tastets d’olis esdevinguin un nou element de distinció social: que si
aquest oli té un gran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bouquet</i>, que si
aquest altre té l’olor de l’espígol de la Serra Grossa, que si el de més enllà
adopta la tonalitat de l’or quan es fon… Fins i tot, fins i tot, serà la cosa
més habitual del món acudir de tant en tant a la Societat d’Amics de l’Oli de
les Garrigues, on, precisament, podrem dedicar-nos a dir esnobismes i
fanfarronades com les que s’esmenten línies enrere.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 14.4pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-hyphenate: none; mso-pagination: none; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">Però, mentre
aquest dia no arribi, haurem de treballar perquè el nostre oli obtingui el
reconeixement que mereix. Haurem de construir, pas a pas, una cultura de l’oli
que serveixi tant per saber quina és la temperatura òptima de conservació com
l’esperança de vida -altrament dita data de caducitat- del producte. Que ens
mostri els pros i els contres de cuinar amb olis diferents en funció de si fem
una amanida o unes patates fregides. O que ens ajudi a apreciar quines són les
diferències bàsiques entre un oli filtrat i un altre de tèrbol. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">Només que anem
fent en aquesta direcció, serà molt difícil que no ens sortim amb la nostra.
Dificilíssim. Complicadíssim. Remotíssimes, les possibilitats de no reeixir. A
no ser, és clar… que la suprema divinitat, els cossos que suren per la celístia
o la mala llet s’entestin a fer-nos la punyeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: AR-SA;">Nota: La foto me
l’ha enviat Nuri Esteve, i correspon al primer oli que estan fent al molí Veà,
de Sarroca de Lleida</span><o:p></o:p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-16187727533964150642023-09-09T03:19:00.004-07:002023-09-09T03:19:41.103-07:00Baixa la vall<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoprg70Fm_2AX6fUq-tohshryVmJD2POqP14vaGNFNGjj2fEv7GPXjc0KwtDchYtHite15WkSqbt2hgpZwsuBdRWLQcKO0Qx22Sg33IdAIF_7UhetH8Y90jXLkePtSs67PgrrlmhvRfPoU9HBtmYFpkWLnZK-geuIzDS7O6Rcf1gbqjUOM5rJiKJ9P/s3838/Baixa%20la%20vall.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2890" data-original-width="3838" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoprg70Fm_2AX6fUq-tohshryVmJD2POqP14vaGNFNGjj2fEv7GPXjc0KwtDchYtHite15WkSqbt2hgpZwsuBdRWLQcKO0Qx22Sg33IdAIF_7UhetH8Y90jXLkePtSs67PgrrlmhvRfPoU9HBtmYFpkWLnZK-geuIzDS7O6Rcf1gbqjUOM5rJiKJ9P/w200-h151/Baixa%20la%20vall.jpg" width="200" /></a></div>La
Vall Major ve de Torrebesses, passa per Sarroca i desemboca a Utxesa. Quasi
sempre baixava seca, excepte quan plovia. Llavors, hi corria un filet d’aigua.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Però
aquest estiu, en dues ocasions, ha baixat la vall. A l’ample. Com s’explica?
Pel canvi climàtic? Cau més aigua en menys estona?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">No.
És més senzill: més enllà del castell, s’han desfet espones perquè hi han
plantat fruiters. Les finques han de ser eficients i productives, els rengs d’arbres
han de ser llargs, i el resultat són pendents que aboquen l’aiguada a la vall
quan plou. Abans, quan plovia, a les terrasses d’ametllers o cereal s’hi feien
espills. Ara, l’aigua se’n va.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">La
vall tornarà a baixar. Cada cop que foti un patac d’aigua, tornarà a baixar.
Segur que en farem fotos i vídeos, però aquesta corredissa d’aigua no ens
aportarà cap benefici. Al contrari, ens pot causar algun ensurt. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: left;">Així és la nova
agricultura, amigues i amics: cada cop més concentrada en menys propietaris, en
propietaris que ni són pagesos ni viuen a pagès, en propietaris que la
consideren una fàbrica més. I a prendre pel sac el patrimoni i el paisatge.</span></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-70759198063067831302023-05-28T09:47:00.005-07:002023-05-28T09:47:55.023-07:00La millor amiga de l'oli<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaZVqgZMwOgeY6WUNmAGNRLpAAHsp-zkrfBR-VWujmsFJ6EXVeSAL-w1wiJK2FH8TO4EnV2Lx0EeHxBYGFDYZD-UJ-SqWT73V0Yf3VxRixTyeAT6E_qPrOxbMH2jD7HYKao61SRBBgyyQdtwrlycbNuCn-vgXiWsW70HnZL3tu8oaee1rT4se8GA/s2048/La%20millor%20amiga%20de%20l'oli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaZVqgZMwOgeY6WUNmAGNRLpAAHsp-zkrfBR-VWujmsFJ6EXVeSAL-w1wiJK2FH8TO4EnV2Lx0EeHxBYGFDYZD-UJ-SqWT73V0Yf3VxRixTyeAT6E_qPrOxbMH2jD7HYKao61SRBBgyyQdtwrlycbNuCn-vgXiWsW70HnZL3tu8oaee1rT4se8GA/w200-h133/La%20millor%20amiga%20de%20l'oli.jpg" width="200" /></a></div>Des
que hem publicat <i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><a href="https://www.pageseditors.cat/ca/una-terra-d-oli.html" target="_blank">Una terra d’oli. L’oli d’oliva de les terres de Lleida</a></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">, em fixo en les xarxes socials de molins i
cooperatives que apareixen al llibre. Hi tenen fotos dels aliments que
potencien el sabor de l’oli –i viceversa. I em pregunto: quina vianda lliga més
amb l’oli? Quina és la millor amiga de l’oli?</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Hi
ha la tomata amanida, el formatge, l’ou dur, l’espàrrec, l’enciam, la ceba i el
pebrot verd cru. Hi ha el pebrot verd i roig escalivats, la tomata i la carxofa
al caliu, la carn rostida. Hi ha el salmó, l’alvocat, l’ou ferrat, tota mena de
<i>carpaccios</i>. Hi ha l’esqueixada de
bacallà, el saltat de verdures, la pasta fresca, el remenat d’all tendre i
bolets. Hi ha les nous, les avellanes, les pipes i les panses. Hi ha la poma,
la pera, la figa, el kiwi, el codonyat o la xocolata.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></p>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 106%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">I hi ha el pa. Tendre,
torrat o sec –per fer sopes. De pagès, de vidre o de ronyó. De barra. Potser el
més humil i popular dels aliments que es fan i es desfan. Però també el més
fàcil, el més bàsic, el que més arriba a l’ànima, aquell que ens torna a l’origen.
No hi ha pa sense oli, ni oli sense pa. </span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-33925102834366302782023-05-07T10:16:00.001-07:002023-05-07T10:16:16.150-07:00Presentació d'Una terra d'oli a Lleida<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/B_XWS1GKSHo" width="320" youtube-src-id="B_XWS1GKSHo"></iframe></div><br /><p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-41744133495180903762023-05-07T10:12:00.001-07:002023-05-07T10:12:53.457-07:00Una terra d'oli a UA1 Lleida Ràdio<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/WjmyFa48ZSs" width="320" youtube-src-id="WjmyFa48ZSs"></iframe></div><br /> <p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-168398881564011392023-04-22T09:38:00.006-07:002023-04-22T09:38:56.098-07:00Una terra d'oli<p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ng7lmVWIR7d58WCiky5D14gSx5-NzooKQfSJ80_afscJ5As56XVLbQDL8fvEoyxb9J7XkgJzSHbAZct4Y85Wfny5ShQp9sdH3gTAqw5Dpqqjko4TpkkZzJIrOb-1mLe5DFmiwjINkje2ECYcrDFlvk2VpsbMCKjgBuUYD4quXyB0FByoOfobjQ/s4080/IMG20230422084052.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4080" data-original-width="3072" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ng7lmVWIR7d58WCiky5D14gSx5-NzooKQfSJ80_afscJ5As56XVLbQDL8fvEoyxb9J7XkgJzSHbAZct4Y85Wfny5ShQp9sdH3gTAqw5Dpqqjko4TpkkZzJIrOb-1mLe5DFmiwjINkje2ECYcrDFlvk2VpsbMCKjgBuUYD4quXyB0FByoOfobjQ/w151-h200/IMG20230422084052.jpg" width="151" /></a></div>Una terra d'oli ja és aquí! Un llibre
sobre l’oli de les terres de Lleida que mira el present, el passat i el futur
del nostre oli. Un llibre editat per Pagès editors amb el suport de la
Diputació de Lleida. Un llibre col·lectiu, coral, on hi escriu molta gent: Ignasi
Aldomà Buixadé, Antonieta Barahona Viñes, Àngels Calvo Fandos, Mireia Campanera
Reig, Esther Girabet Massot, Albert Gonzàlez Farran, Jordi Graell Sarlé,
Mariona Jové Font, Natàlia Mota Martorell, Reinald Pamplona Gras, Agustí Romero
Aroca, Enric Vicedo Rius i Xavier Vicens Burgués. Unes i altres tracten l’oli
des de les seves aplicacions medicinals i culinàries, la història, el tast o
l’experiència de les collidores d’olives.<p></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt;">Per la part que em toca, he fet un
petit text sobre la influència de l’oli en la cultura i un altre de més gran,
on entrevisto 12 productors i productores d’oli dels nostres pobles:</span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt;">-Cooperativa de la Granadella</span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Aresté Teixidó de Seròs<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Cooperativa de Juncosa<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-OliCastelló de Castelló de
Farfanya<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Cooperativa de Cervià de les
Garrigues<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Olierm de Sant Martí de Barcedana<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Cooperativa Sant Isidre de les
Borges Blanques<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Olicatessen dels Torms<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Veà de Sarroca de Lleida<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Albium de l’Albi<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Cooperativa de Maials<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt;">-Umami de Belianes<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt;">I clar, aquest és un llibre de
fotos. Amb moltes i molt bones fotos. Unes fotos de Santi Iglesias i Toni Prim,
els quals han vist les olives, els olivers i l’oli d’una manera artística,
tècnica, digna, clàssica i moderna a la vegada. Ha estat un plaer treballar amb
vosaltres, xicots, ens hem passejat molt i hem gaudit encara més!</span></p>
<p class="Standard" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 14pt;">Bé, esperem que Una terra d'oli sigui
del vostre gust. I recordeu: en major o menor mesura, tots (i totes) som oli.</span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">PD: Ah, i gràcies a
tothom que ha fet possible #Unaterradoli!</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-7366469020070304652023-04-22T09:24:00.001-07:002023-04-22T09:24:39.909-07:00Contradrac: un conte de Sant Jordi per a Escata de drac<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJtWp0UPSWqwWx52IlYWDni-Ebt-IbObPuvh2Ck1-ubmGqVQyOfg7gOLAjR-hUQASwb_6-n4cddmyS-pQt6yBKiNKSnhxLwFJUEajfMRyVdz3T4Uq77ZzZaKeXNJeIxmuTHgO1QxLRlvuFkiprAzES-jomI-MgWgaOwjWwqAh4-RBdaj5BC1paew/s1344/Contradrac.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1344" data-original-width="756" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJtWp0UPSWqwWx52IlYWDni-Ebt-IbObPuvh2Ck1-ubmGqVQyOfg7gOLAjR-hUQASwb_6-n4cddmyS-pQt6yBKiNKSnhxLwFJUEajfMRyVdz3T4Uq77ZzZaKeXNJeIxmuTHgO1QxLRlvuFkiprAzES-jomI-MgWgaOwjWwqAh4-RBdaj5BC1paew/w113-h200/Contradrac.jpg" width="113" /></a></div>Com a autor, ja tinc la meva Escata de drac<span style="text-align: justify;">!
En aquest número, col·laboro amb altres escriptores i escriptors de Ponent, com
Maite Alarcón, Juan Cal, Albert Llimós i Dolors Millat. Per la part que em
toca, he escrit </span>Contradrac<span style="text-align: justify;">,
un conte de </span>Sant Jordi<span style="text-align: justify;">
que vol ser actual, adaptat als temps que corren. Podreu obtenir la vostra </span>Escata de drac<span style="text-align: justify;">
(fins exhaurir existències) a la parada de l’Ajuntament de Lleida, a l’avinguda
de Francesc Macià, la diada de </span>Sant Jordi<span style="text-align: justify;">
de les 9 del matí a les 9 del vespre. I hi haurà un punt de llibre dedicat a </span>Josep Vallverdú<span style="text-align: justify;">
i J</span>oan Oró<span style="text-align: justify;">
en motiu del centenari dels seus naixements!</span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-37350532058908685862023-04-07T08:53:00.006-07:002023-04-07T08:58:20.779-07:00Perplexitat<p><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMcxBzINm_VBBNKiGB2WAW43jaFdjNS3aaOrrRl6jgiwdImNPj5oh4wJ_PdZfhCxrR5FRKAsrGKT2uH6x2iok4aUne4LV7a2JWwrbYGIpgMOYBz4e-Vqnwq6MlWWFQ42b0QHRD2dJ3XBfejgfoAHQJpPpf1m7aw2N3SuD4QeCtoeQngNmJXuFo_Q/s4080/IMG20230405160706.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMcxBzINm_VBBNKiGB2WAW43jaFdjNS3aaOrrRl6jgiwdImNPj5oh4wJ_PdZfhCxrR5FRKAsrGKT2uH6x2iok4aUne4LV7a2JWwrbYGIpgMOYBz4e-Vqnwq6MlWWFQ42b0QHRD2dJ3XBfejgfoAHQJpPpf1m7aw2N3SuD4QeCtoeQngNmJXuFo_Q/w200-h151/IMG20230405160706.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: helvetica;">Als nostres pobles, tanquen les botigues. No surt a compte, un comerç per a tan poca gent. A sobre, a la capital molts productes es troben més barats.<span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Als nostres pobles, tanquen els bancs. Com que ho fan tot per la pasta, acomiaden els empleats i s’estalvien mantenir les sucursals. I si la parròquia vol efectiu, <i>pac</i> a la capital, que allí (encara) hi ha bancs.<u></u><u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><u></u> <u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Als nostres pobles, tanquen els bars. Els que queden, moltes tardes fan festa - per quatre tallats i una canya, val la pena obrir? Els assidus saben que sempre els quedarà la capital.<u></u><u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><u></u> <u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Als nostres pobles, tanquen les escoles. Perquè hi ha poca canalla. Els nens han d’anar al poble del costat, que és més gran, o bé –ho heu endevinat- a la capital.<u></u><u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><u></u> <u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">El despoblament és la pandèmia de la comarca. Com l’aturem? Com trenquem el cercle viciós? Com guanyem habitants? El reg hi ajudarà? O ja és massa tard?<u></u><u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><u></u> <u></u></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Últimament, no m’acabo la perplexitat. Entre el Cogul i Castelldans, fan les obres del Segarra-Garrigues. Tubs, excavadores, rases, espones a terra, roba fosforescent. I jo em pregunto: aquesta gent, per a què treballa? Per a qui treballa?</span></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-31427411287322992762023-01-27T01:13:00.001-08:002023-01-27T01:13:22.012-08:00Música a l'alba<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-OJTU4GoQJsPv-YPcFdm_BlwTrzDMKpdGsct-wNk4-xytXL5bh31IJrWfyHJrrSkfYQHxC4Rhc9MyDsCn6TNvvHywSz5ZhcwEvmcnJRXQNd6nQljq9l0iiAQnOzgiZxRt3L9z-5aRs0LyJ4VPebM3nLr_rXZnswPb9tol3GTW8ivxKvNmcVBiqw/s4128/20230127_082010.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3096" data-original-width="4128" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-OJTU4GoQJsPv-YPcFdm_BlwTrzDMKpdGsct-wNk4-xytXL5bh31IJrWfyHJrrSkfYQHxC4Rhc9MyDsCn6TNvvHywSz5ZhcwEvmcnJRXQNd6nQljq9l0iiAQnOzgiZxRt3L9z-5aRs0LyJ4VPebM3nLr_rXZnswPb9tol3GTW8ivxKvNmcVBiqw/s320/20230127_082010.jpg" width="320" /></a></div>A
la ràdio, al matí, hi ha programes que combinen riures i música. L’objectiu?
Despertar els oients i fer-los caminar amb bon peu.<p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Potser
per incapacitat de locutors i guionistes, potser perquè, a aquella hora, no sóc
gens receptiu, no em fan gràcia. No hi ajuda que sempre sonin les mateixes cançons
i l’excés d’anuncis -adotzenats, pesats, uns <i>ancòrdios</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Fins
no fa gaire, al cotxe, practicava el zàping radiofònic. Però me’n vaig cansar.
Volia substància, varietat i abolir la propaganda. I vaig trobar <i>Tots els matins del món</i>, a Catalunya
Música.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">I
jo que pensava que la música clàssica només era per llegir, escriure i
relaxar-se! També era companya de viatge, desvetlladora dels sentits mentre el
dia despuntava. Els tossals d’Alcanó, el Cogul i Castelldans, els olivers, les bromes
rogents i els horitzons daurats, fins i tot els bonys de la carretera, tenien
un altre batec amb les melodies de sempre.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></p>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 106%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Un matí va sonar <i>Moonlight serenade</i>, a càrrec de la
soprano Barbara Hannigan i la Ludwig Orchestra. Delicada. Excepcional. I em
vaig sentir com em volia sentir, just al moment que sorgia l’alba.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-5299441887757100372022-10-26T01:37:00.001-07:002022-10-26T01:39:38.213-07:00Llibres que et porten<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX-qweqJc2biezRE7wwg_XvH00mDWEZQRaPhwijDipWYzvUUMnODUYiejngbIoPj8OQbM4cldZeRv0tJ6-56vKhrZToOFKxBahFHYN1JRYP68H29rZ-47IN5SBKML_GCMD8Oe7PWRXUKk3qIyKpqPG5_Tu21rgCoZej0jA-gxO_p3FNfGMO-DLeQ/s4128/20221015_112227.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX-qweqJc2biezRE7wwg_XvH00mDWEZQRaPhwijDipWYzvUUMnODUYiejngbIoPj8OQbM4cldZeRv0tJ6-56vKhrZToOFKxBahFHYN1JRYP68H29rZ-47IN5SBKML_GCMD8Oe7PWRXUKk3qIyKpqPG5_Tu21rgCoZej0jA-gxO_p3FNfGMO-DLeQ/w200-h113/20221015_112227.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: georgia;">N’estava
fart, de conduir. Volia que em portessin. I, un dissabte al matí, vaig pujar al
cotxe de línia.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Vaig
baixar a Lleida. Hi feien la primera <a href="https://twitter.com/LoCritPonent">Fira del Llibre Crític de Ponent</a>.
L’organitzava la <a href="https://bibliotecamariarius.wordpress.com/">Biblioteca Anarquista Maria Rius</a> –sabíeu que la Maria Rius era
arbequina?- i llibreries, associacions i editorials de Lleida i rodalies. A la
parada de l’<a href="https://www.editorialfonoll.cat/">Editorial Fonoll</a>, hi havia el Josep Gelonch, de Juneda, i l’Olga
Gort, de Torrebesses. En un debat a l’aire lliure, a tocar de l’IEI, hi vaig
escoltar l’Eduard Batlle, de Castelldans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Lleida
necessitava una fira del llibre. Com aquell que diu, en feien a tot arreu menys
a Lleida. Però ja la tenim. Massa tard, però la tenim. Per tant, fem allò que
no està escrit perquè continuï. Haguéssiu vist l’animació, les tertúlies i la
gent que passejava pel carrer Major, girant-se, sorprenent-se que davant de la
Catedral Nova venguessin llibres!<o:p></o:p></span></p>
<span style="font-family: georgia; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><div><span face=""Arial",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>I que continuï, també,
perquè un servidor pugui anar a Lleida, un dissabte al matí, a remenar llibres,
parlar i esmorzar amb amics, sentir el renou de la ciutat del Segre i tornar a
Sarroca sense haver de menar.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-6439977112333059992022-07-31T23:31:00.001-07:002022-07-31T23:31:17.193-07:00Poema de l'home<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuxD_IHz9rzfQvZHCRmmrYa4EpCMoPnRaYV14ULOzowfams7s6oOdxeodiBK9DwhpYZX6jwaiXuJWQgOgqR4bWMpaNQldgYrRmFmfflSSPQ0GFDvxb6lifZUJAPeT7h7YzsG-_3KBkwyloxLdyLOWVsQJZw09Po_ocdfx0U8rB4QFiQ1N0oO4Vkw/s4128/20220712_124319.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuxD_IHz9rzfQvZHCRmmrYa4EpCMoPnRaYV14ULOzowfams7s6oOdxeodiBK9DwhpYZX6jwaiXuJWQgOgqR4bWMpaNQldgYrRmFmfflSSPQ0GFDvxb6lifZUJAPeT7h7YzsG-_3KBkwyloxLdyLOWVsQJZw09Po_ocdfx0U8rB4QFiQ1N0oO4Vkw/w200-h113/20220712_124319.jpg" width="200" /></a></div>Guillem
Viladot, poeta d’Agramunt, va néixer fa cent anys. I enguany el recordem, el celebrem,
el commemorem i el vindiquem. A la Pobla de Cérvoles, a la Vinya dels Artistes
del celler Mas Blanch i Jové, el juliol van inaugurar el <i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Poema de l’Home</i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">, una obra inspirada en la creació homònima de
Viladot. El </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Poema de l’Home</i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">,
interpretat per l’arquitecte Jaume Farreny i executat pel ferrer Joan Jové,
consisteix en una sèrie de barres metàl·liques, amb una lletra a cada punta,
que sobresurten del capdamunt d’una espona de pedra seca. Les barres –i les
lletres- es mouen al so de la marinada, entre els olivers i la salvatge garriga.</span><p></p>
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">En la inauguració del <i>Poema de l’Home</i>, hi van participar la
companyia Teatredetics i David Esterri, conegut com Lo Pardal Roquer. L’Esterri
va musicar un altre poema de Viladot, <i>Vam
arribar dalt el paller i només hi havia la nit que pujava del pla carregada
d’una estranya filosofia de bou</i>. I amb els vins de Mas Blanch i Jové, i el
teatre, i l’escultura, la poesia i la música, el món va ser una mica millor: “Net,
el pla, ple, de nit, somriu, el riu, palet, polit...”</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-86746219680203732632022-06-19T02:04:00.001-07:002022-06-19T02:04:19.462-07:00Aigua va<p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkgF20Vkekz7IHv3jCUD23ky-VDhv1cjMEURieFIUasS9HtpPzLocF6BPr2Vr1CsoeWCMB7Cgus9-9z0oYJ6ZflmBbpx7CHNHUy_F92QexgDXft0a-_t0oJv_rZvhysifcR9rGVTMz0P0LWPR2nPWgHpidvbRaXjARvcw1Ad23LMVSk0_CO52s3Q/s4128/20220618_111030.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkgF20Vkekz7IHv3jCUD23ky-VDhv1cjMEURieFIUasS9HtpPzLocF6BPr2Vr1CsoeWCMB7Cgus9-9z0oYJ6ZflmBbpx7CHNHUy_F92QexgDXft0a-_t0oJv_rZvhysifcR9rGVTMz0P0LWPR2nPWgHpidvbRaXjARvcw1Ad23LMVSk0_CO52s3Q/w200-h113/20220618_111030.jpg" width="200" /></a></div>Al maig, durant uns dies, no vam poder
beure i cuinar amb aigua de l’aixeta. Al juny, sant tornem-hi. Tres setmanes
sense aigua potable. Els camions cisterna subministren la salvatge garriga. Els
ajuntaments reparteixen garrafes d’aigua per les cases. Vergonyant.<p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La causa? Potser un ús excessiu de
fertilitzants, que han fet cap al Pantà d’Utxesa, d’on surt l’aigua que
abasteix vint-i-cinc pobles de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues. D’on
vénen, aquests abocaments? Qui els ha fet? Busca qui t’ha pegat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Com el Manuel de <i>Fawlty Towers</i>,
aquí ningú “no sap res”. I sembla que ningú no ho pugui acabar d’arreglar. Parlen
de canviar el punt de captació d’aigua. D’estirar l’aigua del pantà de
l’Albagés. Però ja n’hi ha prou, d’aigua, a l’Albagés? Quant tardarien en fer
l’obra? A quina institució li pertoca, posar el cascavell al gat?<o:p></o:p></span></p>
<span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><div><span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></div>La planta potabilitzadora de
la Mancomunitat d’Aigües és a Sarroca. A tres quilòmetres de casa. I no en
podem beure. Mentrestant, el temps passa. O potser no passa del tot, perquè
passa el mateix que fa quaranta anys: l’aigua de boca arriba en camió cisterna.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-49546314854367757512022-05-13T04:03:00.002-07:002022-05-13T04:05:39.342-07:00Entre cendres<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh26ob56OaOji25_htf4IuD7sR7aQ7JMJ2nTnnFVby6Pi12GKb2Sxth0eo_M3YDcDGoiRqwYX-ke_G2nHScqjffI7jXlDoFvNmCs5fcRqlzEEm08tBEWdBKI58ki_RMO7YfG4lwhgSTtN15YB7SHU-TUR2elFrMORiEmiAG6BHhwp6wzyVgiyZSvw/s2048/Entre%20cendres.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1542" data-original-width="2048" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh26ob56OaOji25_htf4IuD7sR7aQ7JMJ2nTnnFVby6Pi12GKb2Sxth0eo_M3YDcDGoiRqwYX-ke_G2nHScqjffI7jXlDoFvNmCs5fcRqlzEEm08tBEWdBKI58ki_RMO7YfG4lwhgSTtN15YB7SHU-TUR2elFrMORiEmiAG6BHhwp6wzyVgiyZSvw/w200-h151/Entre%20cendres.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: georgia;">A
Bovera, a la cloenda de la jornada <i style="text-align: justify;">Garriga</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">,
que organitzaven els centres d’estudis de les Garrigues, el Segrià i la Ribera
d’Ebre, vam veure </span><i style="text-align: justify;">Entre cendres</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">, un
documental de Xènia Ciuraneta, Alba Francín i Maria Pena.</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><span face=""Arial",sans-serif">Entre cendres</span></i><span face=""Arial",sans-serif"> parla de l’incendi de
2019, que va afectar la Torre de l’Espanyol, Vinebre, la Palma d’Ebre, Flix,
Maials, Llardecans, Bovera i la Granadella. S’hi expliquen la calor extrema i
el vent, el desallotjament <i>in extremis</i>
de les masies, el pas del foc pel terme de Flix –3000 hectàrees cremades en un no
res- i la contenció de les flames a la C-12. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: georgia;">Els
testimonis que recorden el foc, que en debaten les causes i les conseqüències,
no són optimistes. Els pagesos pleguen, les terres s’abandonen i la garriga es
multiplica, de manera que hi ha combustible de sobres per a més incendis. <o:p></o:p></span></p>
<span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: georgia; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><div><span face=""Arial",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>La fatalitat sempre
acompanya el pagès. Quan no hi ha preus justos, puja el carburant, gela o
pedrega –a vegades, tot junt. <i>Entre
cendres</i> ensenya que hi ha coses contra les quals no s’hi pot lluitar. Per
tant, millor deixar passar les flames i després tornar-hi. Com sigui, però
tornar-hi.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-14310819396715622862022-03-02T05:30:00.003-08:002022-05-13T04:12:26.844-07:00Això no es perd<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-4b9w6IUaVpR6fUAqTpzrcZIm6VnIsldkTBwYG0halG3AsCdd_7GaZ75MPk50jVdxYX0Z6xzLyuNnbBxgHd-Xsk7nHBwNY37zoggJVu1HTLgNL0hEVlAJ0ZS13XWbXaoSjh4pqj0hEJoADs-8Vs0IK17EeArzKKh3s8jI-7Ui25HT7TvgvNsFkQ=s2000" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-4b9w6IUaVpR6fUAqTpzrcZIm6VnIsldkTBwYG0halG3AsCdd_7GaZ75MPk50jVdxYX0Z6xzLyuNnbBxgHd-Xsk7nHBwNY37zoggJVu1HTLgNL0hEVlAJ0ZS13XWbXaoSjh4pqj0hEJoADs-8Vs0IK17EeArzKKh3s8jI-7Ui25HT7TvgvNsFkQ=w200-h150" width="200" /></a></div><span style="font-family: georgia;">A
la granja escola <a href="https://www.lamanreana.com/" target="_blank">la Manreana</a>, de Juneda, els van demanar una vaca. La vaca
sortiria en un pel·lícula, que s’havia de dir <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=TxPzWJ8KnCA" target="_blank">Alcarràs</a></i>. <o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">Al
mas on filmaven, va acudir la Margarita, una vaca negra, amb les potes i la cua
mig blanques. Una vaca ferma, imponent, de cinc-cents quilos. Una vaca que havia
estat molt malalta i que tornava a remenar la cua. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">El
Sisco Ribes, de Sarroca, cuidava la vaca. A punta de dia, la munyia. Després, se
l’enduia a pasturar. A l’ombra d’un bancal de <i>paraguayos</i>, la Margarita menjava herba i agafava forces per a un
rodatge maratonià: del matí a la posta de sol. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">La
Margarita, les nits que va passar en aquell mas, s’enyorava. I bramava. Acostumada
a la Manreana, on convivia amb altres animals, es trobava sola. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt;">Tot
i l’enyorança, la Margarita es va portar com una senyora. Tothom se’n va fer
amic –sobretot els actors més petits. La Margarita aportarà a <i>Alcarràs</i>
la tendresa i la poesia de les coses que es volen recordar. Que no es volen
oblidar. El Sisco n’és un bon exemple:</span><span style="font-size: 12pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: georgia; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">-Feia trenta anys que no
teníem vaques, però gràcies a ella me va tornar tot. Això no es perd.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: start;">Nota: Aquest article apareix al número 576 del quinzenal </span><a href="https://www.somgarrigues.cat/" style="color: #3abb21; font-size: 12pt; text-align: start; text-decoration-line: none;" target="_blank">SomGarrigues</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: start;"> (del 18 al 31 de març de 2022)</span></span></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-71873879390125189732022-01-24T23:38:00.002-08:002022-01-24T23:38:21.582-08:00Els 10 de... Ignasi Revés<p>El dia 24 de gener de 2022, amb Anna Sàez, a la Biblioteca Pública de Lleida, vam parlar de llibres bonics!</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/wCHIoquZ5Mo" width="320" youtube-src-id="wCHIoquZ5Mo"></iframe></div><br /><p><br /></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-2597786773825544802022-01-15T10:29:00.001-08:002022-01-15T10:29:33.386-08:00La sang i els esmorzars (de forquilla)<p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhosbDppxosQOELNdFjSQGpmgnDoPtYARVyLd45Q_D7XFUgvACMhYOY-7vI2ZN5n9CBjZm_RHnNMymUiJwBRXqPdNJvivV1D-rahAZlfGBQevGUuTIop2x_54DsLjR9QD98gtzqtYLv2j0tNBi6c-aHfSejbONryzfEdQIkJ-snkxW9iXeIL-sb0Q=s2237" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2237" data-original-width="2143" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhosbDppxosQOELNdFjSQGpmgnDoPtYARVyLd45Q_D7XFUgvACMhYOY-7vI2ZN5n9CBjZm_RHnNMymUiJwBRXqPdNJvivV1D-rahAZlfGBQevGUuTIop2x_54DsLjR9QD98gtzqtYLv2j0tNBi6c-aHfSejbONryzfEdQIkJ-snkxW9iXeIL-sb0Q=w192-h200" width="192" /></a></div>El 2008 vaig esmorzar al Cafè Modern de Castellnou
de Seana. M’hi acompanyava el Joan Ribalta, amic i company de mili del meu
oncle Marcelo. Després d’afartar-me, vaig xafardejar en una sala annexa. Hi havia
una donació de sang. Fins llavors, jo no n’havia donat mai. Només de pensar-hi,
ja em tremolaven les cames. Però tenia dues bones raons: seria solidari i
convertiria la donació en material literari per a Esmorzars de Lleida:</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">“M'acomiado del Francesc Xavier, el
Recaredo i la Dolors i surto al carrer per una porta lateral. Trenco a
l'esquerra i vaig cap a la sala de ball. La porta és oberta. A dins hi ha el
personal sanitari del Banc de Sang i Teixits, que recull sang dels donants. Al
fons, a l'escenari, veig un cartell on posa “Castellnou de Seana. Espai
Solidari”. Encara hi ha les cintes de coloraines, penjades de banda a banda de
la sala, herència potser de l'última festa. Veig un home que talla pa i en suca
les llesques amb tomata. A la taula hi ha olives farcides d'anxova, formatge,
xoriço roig, sucs, coca-coles, taronjades, llimonades, aigües, vi, pernil
salat, un setrill d'oli, bosses de patates, palmeres i croissants de xocolata.
En una altra taula hi ha exposades ampolles de vi negre, vi blanc i cava; dues
caixes de fruita, l'una de peres i l'altra de caquis -</span><i style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">palo santos</i><span style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">,</span><i style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </i><span style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">en castellà-; </span><i style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">mantecados</i><span style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">, neules,
una capsa de Surtido Gullón i una altra de Ferrero Rocher; raïm, taronges i una
pinya natural. Pregunto a l'home què és tant fato. Em diu que allò ho ha
aportat la gent del poble, i que ho sortejaran al final del matí entre tots els
que hagin donat sang. Li dic si ha col·laborat algú més en l'assumpte, i em
contesta que les botigues del poble, que han donat el tall per acompanyar el
pa, i també l'Ajuntament. L'home resulta que és Joan Gené, actual delegat de
l'Associació de Donants de Sang del Pla d'Urgell i veí de Castellnou. Li
pregunto què fa decidir una persona a donar sang. Ràpid, em contesta: “Que un
familiar ho necessito.” Potser ho diu per experiència personal, perquè la seva
dona, la Ramona Sanfeliu, ha superat tres càncers. I ella n'ha deixat testimoni
en dos llibres: </span><i style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Tornarem a vèncer per tercera vegada</i><span style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> i </span><i style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Cinc ganes de
viure</i><span style="background-color: transparent; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">, títol que fa referència als seus cinc néts.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: AR-SA;">Dic al Joan que jo no he donat mai
sang, que em fa impressió, que tinc por de marejar-me. Em pregunta si he esmorzat
bé. Li dic que sí, i li exposo tot el que m'he empassat. Em diu que la sang
encara surt més bona, si un es pren un cigaló de rom.</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: AR-SA;"> </span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Em mira. Me'l miro. Em
giro i contemplo la gent estirada a les lliteres, que va obrint i tancant el
puny. Dubto. Què faig?</span><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: AR-SA;">”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">“A Castellnou de Seana, tot i les meves
temors, vaig acabar donant sang. La cosa va anar més o menys així: després de respondre
un qüestionari, vaig entregar-lo a la Silvina Mendoza, metgessa de l'Arnau de
Vilanova. La Silvina, uruguaiana d'ascendència gallega, va prendre'm la pressió
i em va fer una punxada al dit. Després vaig estirar-me a una llitera, on
romania amb les cames lleugerament aixecades. L'Antonio Garcia i la Montse
Biosca, infermers, en tot moment em preguntaven si estava bé. Ara no recordo si
em va punxar la Montse o l'Antonio, el cas és que aviat vaig començar a sentir
una calentoreta al braç esquerre. Obria i tancava el puny. Per fer-me passar
els nervis xerrava pels descosits amb els infermers i amb el conductor de la
unitat mòbil, el Carlos Bringué, i feia anotacions a la llibreta amb l'altra
mà. Vaig pensar que era, si fa no fa, el mateix que feia dins l'avió quan
s'envolava o aterrava: llegia com un desesperat per no notar el canvi brusc
d'altura. A Castellnou de Seana, prenia notes com un desesperat per no fixar-me
en els tubs i les bosses de sang. No me'n vaig adonar i ja havia acabat de
donar-ne. Me n'havien tret quasi mig litre. Em van abaixar les cames fins a
deixar-les en posició horitzontal. Em vaig fixar en el constant degoteig de
gent que venia a donar-ne i vaig preguntar al personal sanitari què els
semblava l'afluència de donants. Em van dir que estaven contents. Vaig
aixecar-me. Em sentia adormit. Els infermers van fer-me unes quantes
recomanacions: “Beu suc, no facis postures estrambòtiques ni canvis bruscos de
posició, no facis força ni aixequis pesos amb el braç on t'hem punxat, no et
treguis la tira adhesiva fins d'aquí a dues hores, durant dues hores no fumis
ni beguis...”. Vaig seguir escrupolosament les seves indicacions. Abans de
marxar, vaig beure suc de pinya. Més de mig litre.”</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">PD1: Fa poc que dono sang. Animo a
tothom (que pugui) que ho faci. Fins i tot després d’un bon esmorzar de forquilla!<o:p></o:p></span></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-32136836077483465202022-01-04T02:51:00.009-08:002022-02-14T03:26:06.063-08:00Salut mental<p><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUUjnV37dauxNA7hiirkvNJNJwuzvTLHowWPpPWj4gXQF8b-IuRHcokTGMeT7vPd6CeihvIjWgZ0qlsrSFGOSMNoQk7XykYhzGPeRhjZdVXEaEehdH6G3GXC50RJJQrCrV5I4la1YZKh9lUef50Gy93VBuy6RhVF7NxK8CVso3WBNlLY8CFAG2EQ=s4128" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUUjnV37dauxNA7hiirkvNJNJwuzvTLHowWPpPWj4gXQF8b-IuRHcokTGMeT7vPd6CeihvIjWgZ0qlsrSFGOSMNoQk7XykYhzGPeRhjZdVXEaEehdH6G3GXC50RJJQrCrV5I4la1YZKh9lUef50Gy93VBuy6RhVF7NxK8CVso3WBNlLY8CFAG2EQ=w200-h113" width="200" /></a></div><span style="font-family: georgia;">Com més parlo de<span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">salut</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">mental</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">amb ma filla Joana, menys hi plego. Ella em dibuixa l’ansietat, la depressió, la neurodivergència o el capacitisme; com influeixen les xarxes socials, el capitalisme, el patriarcat o el maltractament infantil en la</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">salut</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">mental</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">; que una de cada tres persones patirem, al llarg de la nostra vida, un problema</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">mental</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">; les mancances de la seguretat social pel que fa a l’atenció de la</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">salut</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">mental</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">; els tabús, els estereotips, els llocs comuns i les veritats (massa) donades per descomptat sobre</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">salut</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span class="il" face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">mental</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 12pt; text-align: justify;">; perquè les famílies ideals no existeixen, com moltes vegades, intentant ajudar els fills, els pares els fem més mal que bé...</span></span><p></p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: georgia; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Tant de bo tot fos tan fàcil com trencar-se un os i esperar que es tornés a soldar. Les ferides de l’ànima costen molt d’apedaçar. Volen paciència, temps, sort i molta humilitat. La humilitat de rectificar totes les vegades que calgui. De posar el comptador a zero i tornar-ho a intentar. D’escriure un article com aquest, posem per cas, esborrar-lo i reescriure’l. De no tenir mai una versió definitiva. De canviar, provar-ho i anar-hi.</span><div><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: georgia; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;"><br /></span></div><div><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: georgia; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Nota: Aquest article apareix al número 570 del quinzenal <a href="https://www.somgarrigues.cat/" target="_blank">SomGarrigues</a> (del 24 de desembre de 2021 al 6 de gener de 2022)</span></div>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-33616016649828293632021-11-12T00:04:00.004-08:002021-11-12T00:05:49.580-08:00Perquè algú va escriure<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAUBUKUGq6ez14l7hmjrZGTs6ZWW_dAznpVh86rvMgS6PG_KFPEBt0rhV9nubrP2v2ZhdPn4fMUtkzp5M0iebiC_Svhmpy9XK5glYv8WKgnfDDnfaa7Ozbk1xOZd9-Zndw4ahx73aK8w/s721/Pq.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="720" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAUBUKUGq6ez14l7hmjrZGTs6ZWW_dAznpVh86rvMgS6PG_KFPEBt0rhV9nubrP2v2ZhdPn4fMUtkzp5M0iebiC_Svhmpy9XK5glYv8WKgnfDDnfaa7Ozbk1xOZd9-Zndw4ahx73aK8w/w200-h200/Pq.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;">Érem
al Casal de Sunyer. Presentàvem <i style="text-align: justify;">Sol
ponent</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"> i </span><i style="text-align: justify;">Arrelats, </i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">en el marc de
la tardor literària organitzada per l’Associació Cultural lo Coscoll. I
parlàvem de la memòria. <br /></span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">Jo
exposava l’experiència pròpia, a partir d’aquests dos llibres. Me’n feia creus,
de tot el que havia oblidat, d’aquells sis mesos en què vaig escriure el
dietari </span><i style="text-align: justify;">Sol ponent</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">. Paisatges,
converses, anècdotes, corredisses, menjars, collites... No recordaria si no ho
hagués escrit. I d’</span><i style="text-align: justify;">Arrelats</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">, tres
quarts del mateix. Si tota la gent que havia trenat arbres genealògics, que
havia escrit els records i la història familiar, que havia furgat en arxius a
la recerca d’una data, un nom, un poble o un bocí de terra no ho hagués fet, jo
tampoc no ho hauria pogut escriure. <br /></span><span face="Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span face="Arial, sans-serif">No guardem tota la
memòria als arxius del nostre cervell. I la memòria no s’arrapa a les parets ni
s’entafora als fonaments d’una casa. Hi ha estrips de memòria que es transmeten
de pares a fills, d’àvies a besnétes. Però la memòria, si no s’escriu, se’n va.
S’envola. Si alguna cosa se sap, molt i molt temps després d’haver passat, és
perquè algú va escriure.<br /></span><span face="Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span face="Arial, sans-serif">Nota 1: La imatge correspon al dietari familiar de Cal Bargalló, de Montbrió del Camp. El dietari comprèn els segles XVII, XVIII i XIX.<br /></span><span face="Arial, sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span face="Arial, sans-serif">Nota 2: Aquest article apareix al número 567 del quinzenal <a href="https://www.somgarrigues.cat/">SomGarrigues</a> (del 12 al 25 de novembre de 2021</span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">)</span></div><p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-37076274868040322522021-09-06T12:55:00.003-07:002021-09-06T12:55:29.794-07:00"Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre" a Botarell<p><span style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/qNGD6CIqMAA" width="320" youtube-src-id="qNGD6CIqMAA"></iframe></div><br />Ma filla Joana ha recuperat un vídeo de l'agost de 2016, gravat pel xic de la Llibreria Gaudí de Reus, just abans de la presentació d'"Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre" a Botarell, al Baix Camp<p></p>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3837586780119881279.post-26679991775868707322021-08-26T23:43:00.003-07:002021-11-07T05:46:56.612-08:00Una plaça plena de gent<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtSix2DiUqjVardj3kp7tte5FZ-heg5KL-nDrvmOTqmdT05sDFBkiuNdR-r2gPBuDE-CaH7gtkdWSq28afPAxNpI2XbUd_OKUT0GIElqNOGDAaYlpDSAZ_CgffGzwIHTmz0neLXZvdkA/s2048/20210822_192726.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtSix2DiUqjVardj3kp7tte5FZ-heg5KL-nDrvmOTqmdT05sDFBkiuNdR-r2gPBuDE-CaH7gtkdWSq28afPAxNpI2XbUd_OKUT0GIElqNOGDAaYlpDSAZ_CgffGzwIHTmz0neLXZvdkA/w200-h113/20210822_192726.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: helvetica;">Un
diumenge d’agost a la tarda, vam pujar a la Granadella. Al <a href="http://www.festivalgranadella.cat/" target="_blank">Festival de músicapopular i tradicional catalana</a>, hi actuaven <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafel_Sala" target="_blank">Rafel Sala</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Arnella_i_Par%C3%ADs" target="_blank">Jaume Arnella</a>. Interpretaven
aquelles cançons que fa tant temps que viuen entre nosaltres, que ja formen
part del paisatge i l’horitzó. Em va sorprendre –i em va fer somriure- una
versió de “Les nenes maques al dematí”, adaptada al nou temps plebiscitari.<span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica; line-height: 107%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCWFfgVrUpZtKipaqBEvJyYrHZdk-XP5fLc1JuCmHuPnO2qxGbQvFCL3-r7hEKaq6j_BzNcPqqsZTZSpd-YJxBA1WC0mhLSvFKM1ScFY8MsqUr63fR6fTf1Zk_gvhIvuME2FV_ifj-MQ/s2048/20210822_202233.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: helvetica;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCWFfgVrUpZtKipaqBEvJyYrHZdk-XP5fLc1JuCmHuPnO2qxGbQvFCL3-r7hEKaq6j_BzNcPqqsZTZSpd-YJxBA1WC0mhLSvFKM1ScFY8MsqUr63fR6fTf1Zk_gvhIvuME2FV_ifj-MQ/w200-h113/20210822_202233.jpg" width="200" /></span></a></div><span style="font-family: helvetica;">A
continuació, van actuar <a href="https://lesviolines2015.wixsite.com/lesviolines" target="_blank">Les violines</a>, un grup de xiques que tocaven el violí,
el contrabaix, l’acordió i la bateria. La seva música era festívola, polida,
plena, de reminiscències celtes. Mentre les escoltàvem, a l’ombra dels arbres
de la plaça, semblava que ens trobéssim en un cafè concert.<o:p></o:p></span><p></p>
<span style="font-family: helvetica; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><div><span face=""Arial",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjakCBC4DgjCJvhf1IhoZhA9rh1znk6FZ3iU3Eix_hMvDsijpYbfGobkmyg1fbP_WiUza9QuxGsJil9X6n8xqcMnX2fmJQsi9fPn6Q51Et6IdoPVBL51YWXDctKXVuh0SeyJQnkL-S0KQ/s2048/20210822_202245.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjakCBC4DgjCJvhf1IhoZhA9rh1znk6FZ3iU3Eix_hMvDsijpYbfGobkmyg1fbP_WiUza9QuxGsJil9X6n8xqcMnX2fmJQsi9fPn6Q51Et6IdoPVBL51YWXDctKXVuh0SeyJQnkL-S0KQ/w200-h113/20210822_202245.jpg" width="200" /></a></div>I allí, en aquella plaça
plena de gent, semblava que la pandèmia ja no hi fos. Bevíem una cervesa,
picàvem unes patates, saludàvem aquell amic o conegut que feia temps que no
ensopegàvem. Semblava que les coses tornessin a ser com abans. Vaig
desembolicar-me les mànigues de la camisa i les vaig abaixar fins als canells.
A la Granadella, la garbinada bufava més fresca que a Sarroca. Això també era
com abans.</span><div><span style="font-family: helvetica; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div><div><span style="font-family: helvetica; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Nota: Aquest article apareix al número 563 del quinzenal </span><a href="https://www.somgarrigues.cat/" style="background-color: white; color: #888888; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-decoration-line: none;" target="_blank">SomGarrigues</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> (del 17 al 30 de setembre de 2021).</span></span></div>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/05784671238931912173noreply@blogger.com0