Era un diumenge de gener. Al cel semblava que li haguessin passat la goma d’esborrar. El paisatge estava espès, rendit, ara caic ara m’aixeco. A les portes de migdia encara gelava. I sort que feia sol.
Tot i el fred, la penúltima jornada dels Camins d’or líquid va amarar Torrebesses de gent. El públic assistent, del poble i de fora el poble, va fer una ruta que va sortir de l’església que va pelar el fred –però que va ressuscitar gràcies a la festa major-, va pujar fins al Castell –sitges, piques, portes, petxines i escales divines-, va continuar cap a l’església romànica de Sant Salvador –polifònic, corprenedor, el gòtic retaule de pedra de Sant Joan Baptista!- i va baixar entre cases i casalots –algun a les tres pedretes– fins a la Cooperativa.
A la Cooperativa, on a primera hora havien esmorzat llonganissa amb fesols, ara estava a punt de començar el concurs d’allioli. Expectació i nervis. El Gregori, membre del jurat, feia d’speaker: demanava que la gent s’enretirés de la taula d’operacions, reclamava silenci –perquè poguéssim sentir el cloc-cloc de les mans de morter picant els alls-, presentava els concursants –nom i procedència- i aconseguia una individualitzada i sentida ovació mentre els aixecava el braç.
Va ser un diumenge de gener. Ho vam passar molt bé. Jo l’any que ve hi tornaré. I vosaltres, què?
Quina sort poder gaudir d'aquestes coses senzilles i saboroses de la nostra gastronomia. Si n'haguera tingut l'ocasió, hi hauria anat. Salutacions
ResponEliminaVa valdre molt la pena, Francesc.
ResponEliminaSeria una bona opció per a la música contemporània aquest cop del morter esclafant alls, que tan bé descrius.
ResponEliminaNormalment, dins del garbuix de sons, no ens adonem que n'hi ha alguns que fan bona música si els sentíssim aïllats.
Se'n podria fer una gravació.
I gravar els moixons quan canten no estaria malament... Gràcies pel comentari, Olga.
ResponEliminaaquest any estic saturada d'esmorzars i fires d'oli...
ResponEliminaTens tot l'any per des-saturar-te, tumateixa! records!
ResponElimina