Un dels tòpics de cada estiu, exceptuant les platges plenes de gent, la campanya de la fruita o les enganxifoses cançons de temporada -en consonància amb la meteorologia dominant- és el dels incendis forestals. Aquests fenòmens es resisteixen a declarar-se en vaga permanent, i sempre troben la manera de fer-se presents. Encara que l’estiu sigui fresc i plujós.
És curiós, però molts, moltíssims d’aquests incendis neixen quan fa un vent de mil dimonis. Ves si no es podria esperar, el vent, a bufar en un altre moment! Però ja se sap, són casualitats de la vida. Designis de les més altes esferes que els mortals -pobres mortals!- no aprendrem mai a preveure ni a entendre.
Precisament per això, perquè no sabem quan dues o més casualitats s’ajuntaran per fer-nos la guitza, ens dotem dels millors mitjans al nostre abast per lluitar contra el foc. I els presentem en societat com qui presenta la col·lecció de primavera de la passarel·la Gaudí: tot terrenys amb tracció fins a la roda de recanvi, helicòpters antiincendis que converteixen al Tro Blau en una caricatura i avions amb unes cisternes que buidarien la bassa principal del Garrigues Sud amb dues o tres passades.
Però a vegades aquest esforç serveix de ben poc, i contemplem impotents com el paisatge garriguenc pateix el pas de les flames. I llavors no manca qui diu que el pagès ha de ser membre actiu de l’equilibri mediambiental, de la preservació de l’ecologia i no sé quantes falòrnies més. Es diu que s’ha de fomentar el cultiu enmig dels boscos per establir veritables tallafocs naturals. Casualment, els mateixos que diuen tot això acostumen a girar l’esquena al pagès quan aquest els reclama un ajut digne a l’ametlla o al cereal.
Per tant, haurem d'esperar que, tot i la calorada que ens ve a sobre, els incendis tinguin clemència d'aquestes pobres Garrigues, que no es rpeteixin focs com els de l'Espluga i els Omellons, que els bombers de la Granadella i les Borges puguin donar a l'abast davant una temporada difícil... I que, sobretot, els incendis deixin de ser per a segons qui una forma de fer foc d'encenalls.
Nota: Aquest article va aparèixer al número 90 del quinzenal SomGarrigues (de l'1 al 14 d'agost de 2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada