Històriques

Massa de secà per ser al Segrià. Massa a prop de Lleida per tenir com a capital les Borges. Aquestes són dues de les raons per traspassar a les Garrigues -o no- una sèrie de pobles de la comarca veïna.

La història juga a favor de la primera opció. Fa més de setanta anys ja es van incloure pobles com Llardecans o Maials a les Garrigues, la qual cosa no feia sinó confirmar la similitud d’aquests amb d’altres com Cervià o l’Albi. Tenien la mateixa economia, patien el mateix clima i en algun cas compartien les mateixes festes -si fa no fa com ara. Però no només d’història viuen les dones i els homes.

Perquè avui pot ser que molts se’n recordin, d’aquella antiga pertanyença. Fins i tot és possible que aquest “sentiment” hagi passat de pares a fills i d’avis a néts. Però les raons materials juguen fort a favor de l’opció del Segrià.

Les comunicacions prenen com a referència la ciutat de Lleida, i no pas les Borges. Tampoc s’ha d’oblidar que tots els serveis són a la capital de la Terra Ferma -fins i tot la Denominació d’Origen Garrigues. Per si fos poc, aquest és el lloc on, cada vegada més, es guanya el pa la gent de pobles com Sunyer o Aspa. Per tant, quin sentit tindria voler ser de les Garrigues?

No voldria, però, que el debat se centrés en les raons sentimentals a favor de les Garrigues i en els motius pràctics a favor del Segrià. Tot això seria simplificar massa la qüestió. Perquè podria ser que el pas d’aquests pobles a les Garrigues els comportés més subvencions -per formar part d’una regió més desfavorida- o que una gran majoria es considerés identificada amb el Segrià.
En tot cas, si es volgués fer aquest canvi, primer s'hauria de canviar el concepte de comarca. S'hauria de retornar part del protagonisme perdut a la capital històrica de les Garrigues: la Granadella. Recollint l'argument que en el seu moment expressà en Jordi Quer -encara que amb menys contundència-, es tractaria de fer-la cocapital de les Garrigues, de manera que pogués ser reconeguda sense dificultats pels pobles situats ara al sud del Segrià. Perquè resultaria si més no xocant que la gent d'Almatret hagués d'anar a les Borges a fer segons quins tràmits. Ja queda prou lluny Lleida com per haver d'invertir més temps, més diners i més maldecaps en un viatge a través de la salvatge garriga.

Nota: Aquest article va aparèixer al número 84 del quinzenal SomGarrigues (del 9 al 22 de maig de 2003).