Tothom es fa les mateixes preguntes: Què és el Komando Garrigues? Qui és el Komando Garrigues? Les pintades es fan notar en molts pobles de la comarca, amb lemes com “No colliu petit”, “Obriu les pales” o “Sequera no”. Però tot el que hi ha darrere continua sent un misteri.
En primer lloc, continuen en l’anonimat els integrants del komando. Algú pot afirmar, amb total seguretat, que els coneix? I si és així, hi ha algú que en conegui el seu líder? Realment es pot dir que és un subcomandant Marcos a l’estil garriguenc?
No només és un misteri la composició del komando, sinó també els seus objectius. La seva raó de ser, els seus principis programàtics. Què volen dir quan escriuen “Sequera no”? Que hi estan en contra o que estan disposats a pal·liar els seus efectes amb mesures dràstiques? En aquest últim cas, quines serien les mesures a emprendre?
Moltes vegades he pensat que qualsevol dia sortiria a les pàgines del SomGarrigues un comunicat del komando, atribuint-se les pintades d’Arbeca, les Borges o de qualsevol altre poble on haguessin anat a deixar l’empremta. O bé anunciant una campanya de boicot a determinades mides de préssec. Però no ha estat així. De moment.
De totes maneres, crec que encara que no se sàpiga el què i el qui, una cosa està ben clara: el Komando Garrigues serveix per riure'ns de la nostra pròpia realitat, la que ens toca viure. De la sequera, de les gelades, de trens que només serveixen per portar el progrés a terres molt allunyades de les nostres, d'un despoblament que dia rera dia es fa més evident... Perquè a la vida no tot és queixar-se del que tenim i del que no tenim, sinó que també hi ha espai per a la ironia, una ironia que ens serveix per tirar endavant, encara que sigui a tranques i barranques. I sinó, mireu l'exemple del Komando Garrigues: "Volem fets, no paraules. Albi-Cervià, autovia ja".
Nota: Aquest article me l'estimo molt, perquè va ser el meu primer article. Va aparèixer al número 75 del quinzenal SomGarrigues (del 3 al 16 de gener de 2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada