Garriga mediàtica

L'Ajuntament de les Borges Blanques, ara sí, ha pres una determinació i ha decidit estirar del carro comarcal. Perquè resulta que està fent gestions amb una empresa periodística de Lleida per potenciar el naixement d'una revista setmanal d'abast garriguenc. La iniciativa compta amb el suport d'uns quants consistoris de la seva àrea d'influència i, com era d'esperar, amb la frontal oposició del SomGarrigues, publicació quinzenal de capital privat que també estén la distribució a la zona sud del Segrià.

Ara per ara, uns i altres es troben embrancats en un enfrontament si més no curiós, per dir-ho d'alguna manera. Curiós perquè, d'una banda, el poder polític s'atribueix funcions que no li pertoquen. No és la seva responsabilitat crear mitjans de comunicació quan ja n'hi ha d'altres que fan la mateixa funció -altra cosa fóra si no n'hi hagués cap. A més, al meu entendre, seria una barroeria indescriptible gastar-se uns diners que no sobren en quatre fulls de paper: més urgent és aprofitar tots els recursos disponibles per solucionar problemes endèmics com la manca d'aigua, la deficiència en les comunicacions o el despoblament.

D'altra banda, és igualment curiós el posicionament del periòdic quinzenal de la salvatge garriga. Perquè intenta convertir un tema comercial -el fet que un producte nou li pugui fer la competència- en un afer d'interès suposadament comarcal. A més, pren part sense complexos en la qüestió mediàtica sense parar-se a pensar que potser, per ventura, fóra més desitjable, just i equitatiu tractar-la des d'una certa distància. I per acabar de reblar més el clau, critica que des del poder polític se'l vulgui marginar quan mai no ha acabat de tenir bona sintonia amb segons quins ajuntaments.

Tot i l'enfrontament, però, sóc del parer que encara se'n pot treure quelcom de positiu. Uns haurien de veure que, de la mateixa manera que han volgut emprendre una iniciativa comarcal en un sentit, també ho poden fer en un altre. O sigui, que el fet d'adoptar una visió de conjunt -Garrigues baixes i altes, humides i seques, pobres… i més pobres- els pot portar a unir esforços per aconseguir realitats palpables: un centre d'assistència primària, una residència d'avis, una llar d'infants o fins i tot el retorn de la Denominació d'Origen a la Granadella.

I els altres haurien de pensar que, si hi ha hagut una iniciativa d'aquest tipus, potser és perquè no s'ha tractat tothom amb els mateixos miraments. Que n'hi ha hagut que s'han sentit poc valorats, poc considerats i fins i tot ofesos per la manera com se'ls ha tractat des de les pàgines de SomGarrigues. Per tant, no estaria malament -gens malament- que s'establissin més ponts de diàleg, que s'obrissin les portes que a vegades han estat tancades amb pany i forrellat, per tal de donar entrada a sensibilitats diferents, però al capdavall garriguenques de soca-rel.

Nota: Aquest article va aparèixer el 30 d'abril de 2004 al SomGarrigues Weblog. Més tard va aparèixer en versió paper (número 128, del 14 al 27 de gener de 2005) del SomGarrigues.