Sekera no

El divendres passat vaig tornar a la salvatge garriga i escolta, tu, plovia! A mesura que enfilava les primeres costes de la província de Lleida veia com el cel s’anava posant bé, com s’anava enfosquint amb un ritme lent, però constant. Passat Vinaixa va començar a caure gotes, i quan vaig arribar a Arbeca ja feia un bon ruixat. No vaig poder estar-me de proferir, satisfet, joiós i quasi exaltat, una expressió tan típica de Sarroca com “Aigua als ordins!”

I la terra va respirar. Va quedar-se tan descansada, tant, que durant hores el paviment de la carretera semblava fabricar boira: el contacte de la pluja amb un quitrà que feia mesos que acumulava calentor produïa un fumet tènue, poc espès, que a penes aixecava dos pams de terra. L’endemà, dissabte, els trossos apareixien entollats, humits, pintats de marró fosc. I la vegetació, reviscolada, ja havia trencat definitivament de color.

També va respirar la gent del secà, que va començar a pensar en la possibilitat de salvar la temporada amb una collita satisfactòria d’ametlles i olives. Ja que l’aigua no havia arribat a temps per ressuscitar els sembrats, les esperances es materialitzaven en forma de garrafa d’oli i d’ametlles pelades i triturades. A més, suposava rebaixar la tensió que implicava estar pendent tothora de l’elevat risc d’incendis, al qual hi contribuïen, sens dubte, una cullerada de sequera, un pessic de vent i quatre gotes de descurança d’alguns que es diuen pagesos.

Ara fa una setmana de tot això, i les temperatures ja es tornen a disparar. Si no vigilem, ben aviat ens tornarem a trobar igual que fa set dies. Per tant, és urgent que prenguem mesures, mesures contundents i implacables. Per la part que em toca, us proposo allò que en anglès en diuen un brainstorming, o el que és el mateix, exercitar els cervells perquè es desfermi una veritable tempesta d’idees. Per la part que em toca, suggereixo que organitzem una manifestació, encapçalada pel lema “Sekera no” –no crec que el Komando Garrigues l’hagi inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual-, que surti de les basses del Terrall, recorri tots els bars de les Borges i acabi, com sempre, al Consell Comarcal.