Cinc minuts que sóc a Sarroca i sona el timbre. Són el Miquel i el Francesc, que recorren la salvatge garriga en bicicleta i han parat al poble. Aparquen les bicis a l’entrada i anem a fer una visiteta. Primer parem a Cal Paco, i els ensenyo la pedra treballadíssima del llindar; després a Cal Roig, on destaca la data esculpida a sobre la porta -1450-; seguidament a l’església, de la qual n’admirem l’escultòrica portalada; després pugem al Castell, i els mostro les marques que feien els picapedrers a les pedres, i les estances que encara aguanten dretes, i la perspectiva que des d’aquí s’albira, i una sitja en desús, i la muralla mig tombada, i els refugis antiaeris de la guerra civil; acte seguit anem als dipòsits, on els suggereixo que aquest pot ser un bon emplaçament per celebrar-hi una propera edició de les Delicadeses, a continuació ens allarguem a la Guardieta, un turó proper on hi ha una vegetació molt peculiar…
Hora de dinar. Jo aniré a casa els pares i ells, a visitar l’últim –o el primer- dels atractius turístics de Sarroca. El Francesc i el Miquel s’entaularan al Racó.
Nota: Aquest article va aparèixer al número 301 del SomGarrigues (del 9 al 22 de setembre de 2011).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada