A peu i en bici per la salvatge garriga

L’altre dia, navegant per internet, vaig tenir una agradable sorpresa. Resulta que una de les webs que abans consultava amb certa freqüència havia estat renovellada. Li havien rentat la cara, l’havien rejovenida, li havien tret els colors foscos -el verd fort, el marró terròs- i li n’havien afegit de vius -el groc, el vermell, el verd oli nou. L’havien dissenyada d’una forma més atractiva i molt més funcional que antany. Amb més continguts, més notícies i una agenda actualitzada al moment -ja era hora- la pàgina web del Consell Comarcal de les Garrigues feia goig de veure.
La llàstima va ser que, quan vaig clicar sobre l’apartat de les rutes a peu i en bicicleta per la comarca, em vaig trobar amb el mateix caldo de sempre. Com a la pàgina antiga, quasi totes les rutes estaven concentrades a les Garrigues Baixes. Que si la dels Nou Salts del Canal d’Urgell, entre les Borges i Juneda; que si la ruta entre Tarrés i Fulleda; que si la del poblat de les Besses, a Cervià; que si un circuit de bicicleta de muntanya a l’Espluga Calba; que si la de la Font de la Juliana, a Arbeca; que si la de la Serra de la Llena per les Marradetes, a la Pobla de Cérvoles… Només dues i mitja eren a les Garrigues Altes: la de l’Ermita de la Mare de Déu del Roser, a Granyena; la de les pintures rupestres i les tombes del Saladar, al Cogul; i un bocí de la ruta del riu Set, que passava per l’Albagés i el Cogul. I encara es podria dir que -ves, el que són les coses- la mitja ruta era més llarga que entre les dues primeres juntes.
No deuen valer la pena, els paratges del Soleràs, els Torms, Juncosa, la Granadella, Bellaguarda i Bovera per dissenyar-hi rutes a peu i en bicicleta. No deu tenir cap interès fer-ne per la Serra de Sant Antoni, per la part sud de la Serra de la Llena, pel Coll de Bovera. El terreny hi és massa abrupte, massa complicat, massa ple de desnivells. Massa cansat. Això és el que vaig pensar, en un primer moment, quan vaig veure que l’actualització general de la pàgina no havia afectat a les rutes a peu i en bicicleta per la salvatge garriga.
Però clar, quan un veu que el Tomb en Bici d’enguany, organitzat per l’Ateneu Popular Garriguenc, va recórrer tots els pobles que s’han citat en l’anterior paràgraf a excepció de Bovera, s’intueix que aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. O els més de quaranta biciclistes que hi van participar eren uns temeraris i uns amants de les emocions dutes al límit, o és que el mapa de les rutes a peu i en bici és poc més que un nyap. O, simplement, que qui va elaborar el mapa es va limitar a incloure-hi les rutes que tenia més a prop de casa i para de comptar.
Al meu entendre, fóra bo que el Consell Comarcal es posés les piles i esmenés una situació que faria enrojolar a més d’un. Que preguntés als clubs ciclistes de la comarca -sense sortir de Juneda ja teniu la Colla Ciclista la Pedalada, que aquest any ha organitzat una Transbessons molt concorreguda- i als aficionats al pedal amb quines rutes podria completar-se el ditxós mapa. Que preguntés a la gent que més es mou per camins i caminets de les Garrigues, això és, pagesos i caçadors, sobre les rutes que podrien ser més interessants. Que els responsables de fer les rutes recorreguessin la salvatge garriga de punta a punta per decidir, in situ, sobre el terreny, els recorreguts més apropiats i més atractius a nivell paisatgístic.
Seria una bona iniciativa, i no tant per una qüestió de, diguem-ho així, “justícia territorial”, per fer veure als pobles de les Garrigues Altes que se’ls té en compte, que no se’ls oblida. Més aviat fóra una qüestió econòmica, de desenvolupament de la comarca. Perquè, si de veritat el Consell Comarcal de les Garrigues aposta pel turisme com a motor de desenvolupament, no pot descuidar-se de fer promoció d’una part significativa del seu territori.

Nota: Aquest article va aparèixer al número 148 de la revista Fonoll, de Juneda (setembre/octubre de 2006)