La lliga de l'Slàvia

El passat Sant Jordi vaig participar en una taula rodona. Amb els escriptors Josep Rubió, Fèlix Martín, Francesc Pané i Carme Vidal –la qual feia de moderadora-, a la Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques, vam parlar d’índexs de lectura de petits i grossos; del paper d’autors, editorials i poders públics en el món del llibre; de traduccions; de formes d’escriure i llegir; de llibres actualíssims i descatalogats, de llibreries particulars i biblioteques públiques; del llibre digital, de centralisme literari.

Precisament, quan parlàvem del poc que es coneixien a Barcelona autors de Ponent –com el mateix Pané-, vaig veure que jugàvem una altra lliga. No pas la lliga dels llibres mediàtics, dels llibres premiats, dels best-sellers, dels llibres escrits per grans autors de la literatura catalana i universal, sinó una lliga de proximitat, de comarques, que tracta temes com la guerra civil, la pedra i l’oli a les Garrigues o el vol d’unes papallones a l’horta fondal. En la mitja penombra del local, on havia acudit un nombrós públic, vaig veure que la nostra lliga es jugava a l’Slàvia.

Nota: Aquest article apareix al número 319 del quinzenal SomGarrigues (de l'11 al 24 de maig de 2012).