Rivalitat

A Tarragona diuen que Reus és el seu barri comercial. A Reus contesten que Tarragona és el seu barri marítim. A Reus tenen aeroport. A Tarragona, port de mar. A Tarragona diuen que són la capital. A Reus diuen que són capitals. A Tarragona tenen el Nàstic. A Reus, el Reus Deportiu. A Reus tenen el Buenafuente. A Tarragona, l’Oriol Grau. A Tarragona manxen. I a Reus, evidentment, enganxen.

La rivalitat entre les dues ciutats segueix, a dia d’avui, ben viva. Potser perquè estan tan a propet, potser pels aires de la petroquímica o potser pel preu de l’avellana, el cas és que ganxets i pelacanyes es vanten de ser com són i de no ser (“Mai de la vida!”) com són els seus rivals.Això últim no és un fet necessàriament negatiu. És quelcom positiu si se sap gestionar bé. Si serveix per preservar el caràcter autòcton de cadascú i combatre així l’aigualiment cultural que implica la globalització; si ajuda a millorar l’autoestima i desterra actituds victimistes i derrotistes; i si serveix perquè tarragonins i reusencs competeixin per ser els més moderns i no pas els més carrinclons, els més oberts i no pas els que més es miren el melic, els més guapos i no pas els més xavacans, els més solidaris i no pas els que tot ho volen per a ells, els que gasten més bon humor i no pas els més amargats, i per ser millors com a persones i no pas els més bufats, perepunyetes, ninots, estults, rancis, agressius i populistes, aleshores benvinguda sigui la rivalitat.