Tromp de ravals

A la confluència del carrer de l’Hospital i el raval del Pallol fa poc han posat al descobert les restes de la muralla que, seguint el traçat del Tomb de Ravals, va empresonar Reus fins al segle XVIII.
A dia d’avui, però, i al mateix lloc, hi passa un altre tipus de muralla. Una muralla mòbil, discontinua i sorollosa, formada per furgonetes que van a reposar gènere a les botigues, vehicles d’obres, de serveis, tractors de l’avellana, motos, cotxes...

Els cotxes. Si us hi fixeu, n’hi ha una raça que sembla abonada al trajecte –semicircular o circular del tot- del Tomb de Ravals. Són els cotxes túning, cotxes amb llandes futuristes, faldons que poleixen els passos elevats de vianants, tubs d’escapament més propis d’avions a reacció, alerons com aletes de tauró, tatuatges amb caràcters suposadament orientals, colors francament cridaners i música que fa tremolar el parquet dels comerços.
La música. Hi podeu sentir de tot, en aquestes veritables discoteques mòbils: reggaeton, rumba, ritmes del nord d’Àfrica, rock dur, caramelles i màquina. Sobretot màquina. Tromp, tromp, tromp. I vinga màquina. I més fort. I que no pari, que diria aquell.
Pot ser que posin la música forta per atreure l’atenció, perquè ens fixem en els seus cotxes. O simplement per molestar. Que facin el que vulguin. Jo, per la meva banda, i sempre que pugui, miraré d’ignorar-los. I pensaré que, per molt que em piquin les orelles, pitjor ho tindran ells quan es quedin sense timpans.