Primera: és encertada l’estratègia del PP? Trobo com a
mínim sorprenent que confiïn guanyar mobilitzant només l’electorat de
dreta. Que no apostin més fermament per captar el vot de centre. Que amb
les seves propostes, els seus fitxatges i els seus companys de viatge
mobilitzin l’electorat de l’altra banda de la trinxera.
Segona:
el PSOE pagarà una factura política a Catalunya? Costa creure que les
infraestructures, el finançament, l’Estatut o l’encariment del cost de
la vida no afectaran el seu compte de resultats electorals.
Tercera:
i els altres tres, què? CiU, ERC i ICV hauran de lluitar per obrir
encara més l’escletxa del bipartidisme actual. I ho tindran difícil,
perquè la federació ha d’afrontar el repte de funcionar, com aquell que
diu, sense candidat; perquè els republicans compten amb un bocí de
militància i votants en contra; i perquè els ecosocialistes no es
deslliuren de la imatge de crossa social del PSC.
Quarta: i
l’abstenció? Recordem que a Reus, les passades municipals, més de la
meitat de la gent que podia votar no ho va fer. I el clima de desencís
–desafecció, que diria aquell- no era llavors tan acusat com ara. Per
tant, els registres del 9-M podrien ser de rècord.
Cinquena: i el
vot en blanc? A banda que hi hagi certa figura enarborat la bandera
–blanca, suposo-, el cert és que aquest vot no para d’augmentar. I tot
apunta que seguirà una línia ascendent.
Les respostes, l’endemà
de les eleccions. Les llegireu aquí.
(Aclariment:
aquest article va sobre les eleccions generals del
9 de març de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada