No hi puc fer res. Cada vegada que hi sóc a davant, tinc la impressió de
veure-hi una nau varada enmig de la ciutat. El Mercat Central de Reus,
amb les seves línies racionals, senzilles, esquemàtiques, se’m
representa un vaixell. La proa no surt en punxa, sinó que està tallada
recta. Les vidrieres horitzontals donen certa sensació de majestuositat,
d’elegància. L’antena sembla el centre emissor i receptor de les
comunicacions, i hom diria que, allà dalt, ha de comparèixer d’un moment
a l’altre el Gran Timoner per albirar l’horitzó. A babord i estribord
hi ha un seguit de cornises que semblen posades expressament per
deixar-hi els bots salvavides, i a popa hi ha el que sembla un petit
terrat, envoltat d’una barana, perquè el passatge pugui contemplar els
solcs que deixa, rere seu, l’embarcació. A dins, la tripulació que fa
bategar el vaixell està formada per peixaters, carnisseres,
herbolaris,dolçaineres, cafeters, xarcuteres, flequers, floristes i
verdulaires. I a fora, la mar que l’envolta adopta una forma o altra en
funció del dia de la setmana. De dimarts a divendres només es veuen cinc
o sis ones, en forma de serra, fetes de fusta i ferro. Els dissabtes i
els dilluns, per contra, l’onatge es desferma i el buc insígnia de Reus
ha d’obrir-se pas com pot entre onades furientes, sorolloses i
multicolors de calces, discos furtius i de curs legal, cullerots de
fusta, cobrellits, sabates, joguines, xurros, planter d’enciam i conills
de gàbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada