Vaig aparcar
davant de la Cooperativa. Quatre passes i vaig trobar una taula parada, d’on
vaig picar unes olives arbequines. Vaig agafar un crostó de pa, que ja estava
tallat, i el vaig anar a torrar al costat de l’esquelladora d’ametlles. El vaig
oliar, vaig prendre un tall de botifarra negra i vaig pegar mossada. El Jaume,
que acabava de de rostir una altra remesa de vianda, va afegir-hi una llenqueta
de cansalada. Definitivament, semblava que només hagués anat a Sarroca a esmorzar.
Havia anat a
Sarroca no només a esmorzar. Volia participar dels Camins d’or líquid, una iniciativa del Consell Comarcal del Segrià
que consistia en donar a conèixer el patrimoni oleícola dels pobles del Segrià
Sec –també coneguts com Garrigues històriques. Prèviament el camí havia passat
per Torrebesses, Alcanó, Aspa i Maials, i posteriorment havia de fer cap a
Alfés, Sunyer i Llardecans.
Vaig trobar molt
instructiva la visita a la Cooperativa, on el Filella ens va explicar el procés
d’elaboració de l’oli d’oliva verge extra. I em va sorprendre la demostració de
cuina a càrrec de la Roser i el Pere, de l’Escola d’Hoteleria de Lleida, perquè
van combinar l’oli amb aliments com la poma o la taronja.
Vaig pensar que tot
plegat servia per promoure i donar valor afegit al nostre oli. Que era una via
paral·lela a la que havien obert, feia uns anys, el Consell Comarcal de les
Garrigues i la Fira de l’Oli de les Borges Blanques. I que, per sobre de tot,
situava al mapa uns pobles arraconats, que no són ni d’aquí ni d’allà, que
massa sovint es fan visibles quan hi ha desgràcies, quan pateixen, quan
reclamen, quan demanen ajut.
Els Camins
d’or líquid demostren que els nostres pobles es poden donar a conèixer pel
que fan, pel que tenen, pel que poden oferir, pel que són. En els temps que
corren, semblants iniciatives reconcilien les institucions amb els ciutadans. I
això és d’agrair. Tant de bo l’any que ve puguem tornar a fer aquest camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada