En els
temps que corren, és difícil vendre llibres. I penses que hauries d’escriure lo
que agrada, o escriure millor, o simplement, plegar d’escriure. Però apareix un
escriptor que es reinventa i va un pas més enllà, i penses que no tot està fet.
Que tot és possible.
A
Amposta, a les Jornades de les Lletres Ebrenques, va actuar Lo gitano blanc, un grup de rumba
ebrenca de Flix. L’esquer del grup és l’escriptor Andreu Carranza, que figura un
gitano que ven melons a la carretera, i al qual li desapareix, per art de
màgia, la fragoneta. Buscant la fragoneta, l’Andreu revisita textos
d’ebrencs il·lustres com Moncada, Bladé, Arbó o Vergés.
La
veritat, l’Andreu no canta gaire. I tocar, lo que es diu tocar, tampoc. La
guitarra, l’ampolla d’anís –buida- i una canya badada. Però no cal. Perquè d’això,
ja se’n cuiden els bons músics que l’acompanyen. L’Andreu pot ser un
baliga-balaga, però també és un home savi. I els savis saben que, allò que no
dominen, ho han de cedir als que ho dominen.
Seguirem Lo gitano blanc. Amb fragoneta o sense.
Nota: Aquest article apareix al número 358 del quinzenal SomGarrigues (del 8 al 21 de novembrede 2013)
I tant, que és difícil vendre llibres. Però gràcies a la immensa publicitat poden publicar paies com Belén Esteban, i la gent venerar-la amb salivera.
ResponEliminaNosaltres, en canvi, feina del tot discreta a la soledat de l'estudi.
Així som, si així us ho sembla, que deia Shakespeare més o menys.
Quanta raó, Olga!
ResponElimina