El cap de setmana passat, els Camins d’or
líquid van passar per Sarroca i Torrebesses. A Sarroca, es van enfilar
fins al molí d’oli Simbionatur, on hi va haver una demostració
gastronòmica senzilla, amena i imaginativa. I a Torrebesses, es van barrejar a dins dels morters dels participants al concurs d’allioli.
Va ser un cap de setmana embromat, fred i mullat. Un cap de setmana roí, feixuc, de rigorós hivern. Però el clima no va espantar la concurrència, perquè ja saben quin pa s’hi dóna, en aquests camins. Ja se’ls han fet seus, aquests camins. Dissabte a Sarroca i diumenge a Torrebesses, el degoteig no es va estroncar. I, fins i tot, el diumenge vaig veure cares que ja havia vist el dissabte.
Quan una cosa val la pena, la gent acudeix. Fa mans i mànigues per fer-se present. Tant se valen les pegues, les contres, els naps i les cols. La gent valora el nostre oli, se l’estima, el sent i s’emociona. I tant li fot, que el viatge sigui pedregós, costerut i borrós. Pel nostre oli, n’hi ha que viuen una veritable odissea. Una olissea.
Va ser un cap de setmana embromat, fred i mullat. Un cap de setmana roí, feixuc, de rigorós hivern. Però el clima no va espantar la concurrència, perquè ja saben quin pa s’hi dóna, en aquests camins. Ja se’ls han fet seus, aquests camins. Dissabte a Sarroca i diumenge a Torrebesses, el degoteig no es va estroncar. I, fins i tot, el diumenge vaig veure cares que ja havia vist el dissabte.
Quan una cosa val la pena, la gent acudeix. Fa mans i mànigues per fer-se present. Tant se valen les pegues, les contres, els naps i les cols. La gent valora el nostre oli, se l’estima, el sent i s’emociona. I tant li fot, que el viatge sigui pedregós, costerut i borrós. Pel nostre oli, n’hi ha que viuen una veritable odissea. Una olissea.
Nota: Aquest article apareix al número 361 del quinzenal SomGarrigues (del 20 de desembre de 2013 al 2 de gener de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada