Fato i lletres

A la segona taula rodona gastronòmica, el Baltasar Casanova va dir prou. Ja n’hi havia prou, de xerrar tant de menjar sense fato a taula. Ens va proposar, al Vicent Sanz, al Raimond Aguiló i a mi, que anéssim a esmorzar al seu poble, a Deltebre. I vam entaular-nos a Casa Paca, a Riumar, davant d’unes ortigues i una anguila amb suc.

Hem fet més esmorzars: a l’Hostal Sport de Falset, a la Font de la Salut de Traiguera i al Racó de Sarroca. Se’ns han afegit més escriptors: Fede Cortés, Armando Vericat i Ramon Camats. Hi hem manifestat la nostra estima per les lletres, la teca i el vi. De resultes del vi, en un d’aquests esmorzars, ens vam batejar com a “Fato i lletres”. I sembla que el nom ha fet fortuna.

Poques coses hi ha més boniques, per a un escriptor, que parlar de llibres mentre s’afarta. Filosofar quan desfulla una carxofa, explicar un argument mentre treu el cul d’un caragol, recitar poesia just abans de punxar una mandonguilla, bastir nous projectes literaris després de rostar una volada de tords… El menjar adquireix una nova dimensió, i la literatura és una ona que s’expandeix.

Fa mesos de l’últim “Fato i lletres”. Algú em va maldar per fer-lo pujar al Castell de Sarroca després d’esmorzar. I es lamentava com és que no havien previst un ascensor per a escriptors.

Jo li vaig contestar que en podíem parlar… Al proper esmorzar.

Nota: Aquest article apareix al número 410 del quinzenal SomGarrigues (del 6 al 19 de novembre de 2015)