L’ESPONA
L’oncle Ignasiet de
Casa Malena
No era gaire amic
de les arts
Ni llibres, ni
musiques, ni escena
Son món era el
tros, la plaça i lo bar.
Però quan sortia de
Sarroca
Pel camí que mena a
l’Extremera
Sempre parava al
mateix rogle:
Davant d’una espona
dreturera.
Pedres grosses,
fortes, mascarades
Ni una sortia de la
filada
Quatre pisos de
roques cairades
Paret recta, noble
i ben plantada.
I l’Ignasiet de
Casa Malena
Que no era molt
amic de les arts
Es rendia enfront
d’una espona
Que un mestre va alçar al mig del secà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada