JAUME
Més que un
amic, quasi de sang
Tinc tants
records de tu, amb tu, per tu
Que no em
caben a les mans.
Sempre que
et veia, hi havia gresca
Una cassola
o una paella
Crits i
rialles, cacera i pesca
Homes i
dones, grans i canalla.
Al final
del setè dia
A Montoliu
o Sarroca
Nostra
tribu es reunia
Amb molta
gana o poca.
L’oncle
Prim canta la jota
La Tresita
capgira el món
La Roser
omple la copa
I l’Ignasi,
el gel que es fon.
Mentrestant,
el Jaume i jo
Per la
Roseret perseguits
Acabem a
damunt del llit
I encetem,
altre cop, el joc.
Compro una
casa, vaig a la presó
Emulo
gestes de Napoleó
Mon
monopoli no té parió
Valoro el
risc de creuar el Rubicó.
Arriba el
temps de l’auliva
Els grans
treballen, xerren, couen
I el Jaume,
ànima furtiva
Em diu que
fugim, que no ens ouen.
Ens endinsàvem
a la garriga
Cames
lleugeres, sense fatiga
Obríem
senders, trescàvem la serra
Des del
cim, contemplàvem la terra.
De retorn a
la borrassa
Els pares
ens advertien
Que n’havia
prou i massa
No
escoltàvem: mig sentíem.
Creixíem
gràcies a la mort
Del raïm
que transmuta en vi
Del porc
que traspassa la cort
Del tord
tendre, oliós i fi.
Divendres
sant, prohibit menjar carn
Prims i
Xenxis obeeixen la llei
Condueixen
la processó al Baix Camp
I preguen
davant un plat ple de peix.
Amb el
Jaume, arraso el pa
I esgoto la
salsera
Quan
serveixen el calamar
Som en
plena fartanera.
Cambrils,
barques i sàrcies
Poc sol i
volubilitat
Corredisses,
passejades
Algú
tornarà refredat.
A mesura
que ens fem homes
Canviem
família per dones
Adquirim
una altra gana
Que, en fi,
és la que mana.
I t’avies a
un altre paisatge
A l’arbre
on nies, piulen estrany
Si volem
veure’t, és llarg viatge
Des de
Ponent fins al Pla de l’Estany.
Però algú
va inventar el calendari
I algú
altre lo va saber aprofitar
Celebrant
festes d’aniversari
Amb amics,
amb parents, amb vi i menjar.
Totes i
tots, ara i aquí
El Jaume
volem honorar
I que
tornis a ser com ahir
I que siguis així fins
demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada