BOVER
Carreteges
la closca pintada
Amb los
tons de la pols i la set
T’arreceres
en fosca contrada
Sota un
roc, dins del verd, vora el rec.
Surts a
córrer quan ploren les bromes
Amb sabata,
espardenya i bastó
Se barallen
les dones i els homes
Per plegar-te
i tancar-te a presó.
La garjola
és feta de pauma
La vianda:
silenci i quietud
Amorrat a
l’envà de l’entrada
Desterrat
del corrent i la llum.
T’afileren
en llauna quadrada
Te remullen
amb dutxa de sal
Te remenen
amb mà foguejada
I te couen
del cul fins a dalt.
T’adjudiquen
un jaç de totxana
enxampat
amb albí cobrellit
t’embolcallen
amb manta espartana
I, encés,
caragoles un crit.
Al secà,
ets lo rei de la taula
No hi ha
plat que te pugui igualar
Als devots,
mos fas caure la bava
I la punxa ens tremola a
la mà.
PD: La foto és del gran Jordi Bas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada