LO CAMPANAR DE LES GARRIGUES
D’una hora lluny lo
campanar
Alça la veu, marca
camí
Sembla que el
tingos a tocar
I encara queda bon
bocí.
Estiu i hivern, festa
i feiner
Sempre hi ha gent
al seu voltant
Bevent aubac al
plataner
Menjant solà asseguda
al banc.
A sota té la
Catedral
Un temple gran,
barroc, mudat
Amb un retaule
capital
I un Crist que sap
parir un aiguat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada