Reflexions sobre l'ametlla

L’ametller, pobre, és un conreu que no té gaire futur. Sense ajuts, amb els preus enfonsats, molts l’arrenquen per canviar-lo per l’oliver. Aquesta forma de fer està molt estesa, però em resisteixo a acceptar-la. I ho faig per diversos motius.

En primer lloc, quin conreu s’adapta al medi garriguenc com ho fa l’ametller? Potser l’oliver, o el cereal, però no n’hi ha gaires més. D’acord que és molt sensible al fred, sobretot quan floreix en ple hivern, però la sequera li pot suposar un benefici. A Alcanó diuen que, si vols fer ametlles, espera’t a fer-les en un any de sequera.

En segon lloc, si traiem l’ametller del mig, representa que haurem de reforçar el conreu de l’oliver. O plantar varietats de fruita dolça, quan puguem regar del Segarra-Garrigues. O sigui, que d’una banda, només dependrem de les olives per passar tot l’any, i quedarem exposats a què la meteorologia ens torni a jugar una altra mala passada. I de l’altra, haurem d’esperar que ens vagi bé la fruita -en el ben entés que l’aigua arribi i nosaltres ho puguem veure.

Ja sé què em diran molts pagesos: que no sé de què parlo. O, ras i curt, que m’he begut l’enteniment. Però val la pena seguir arrencant ametllers quan encara en podem treure partit? Mesos enrera parlava amb un home -en Josep Maria Barrufet, de Juneda- que em deia que al producte agrari se li havia de donar valor afegit perquè se’n pugués treure un benefici més alt.

Així, perquè no comencem a promocionar l’ametlla? A què ho hem fet amb l’oli i ens n’hem sortit força bé? Qui ho diria, fa uns anys, que ara parlaríem de l’oli com a producte de bellesa, com a font de salut, o de caramels, confitats o fins i tot bombons d’oli? Doncs perquè no fem el mateix amb l’ametlla? Sense anar més lluny, a Maials fan la Mostra de la Truita d’Ametlles i no els reporta cap perjudici. 

La qüestió és aportar solucions imaginatives per tirar endavant, per fer veure que l'ametlla és més del que sembla. Per cert, ara que diuen que volen fer una altra fira, perquè no fan la Fira de l'Ametlla? Com a mínim no hi sortiríem perdent.

Nota 1: Aquest article va aparèixer al número 78 del quinzenal SomGarrigues (del 14 al 27 de febrer de 2003)

Nota 2: Les ametlles són de mon pare. La foto, del Jordi Bas.