Divendres 21 de gener, al bar del Teatre Bràvium de Reus, va tenir lloc un recital de poesies de l'Òscar Palazón, ferm i valent company de lletres, a càrrec de Jaume Amenós, Jaume Ciurana i Montse Marca. Ja els havia sentit, em sembla, durant la prèvia de Sant Jordi a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, i ja llavors em van semblar uns magnífics recitadors. La vetllada del gener no va fer sinó confirmar-me la seva qualitat, perquè van agafar uns bons versos de l'Òscar i els van convertir en un ritme elegant, amb classe.
Divendres 28 de gener, a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, també amb l'Òscar Palazón entre el públic, va tenir lloc la presentació conjunta dels poemaris "Vestigis", de Rosina Ballester, i "Orlando natural", de Mireia Vidal-Conte. Les recitadores, en aquest cas la Montse Carrillo i la mateixa Vidal-Conte, van oferir-nos unes interpretacions molt bones, més suau en el cas de la Montse, més contundent i absorbent en el cas de la Mireia. Només vaig trobar-hi a faltar la veu de la Rosina, que vaig intuir molt tendra i expressiva.
Divendres 28 de gener, a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, també amb l'Òscar Palazón entre el públic, va tenir lloc la presentació conjunta dels poemaris "Vestigis", de Rosina Ballester, i "Orlando natural", de Mireia Vidal-Conte. Les recitadores, en aquest cas la Montse Carrillo i la mateixa Vidal-Conte, van oferir-nos unes interpretacions molt bones, més suau en el cas de la Montse, més contundent i absorbent en el cas de la Mireia. Només vaig trobar-hi a faltar la veu de la Rosina, que vaig intuir molt tendra i expressiva.
La veritat, en els dos casos vaig quedar parat davant tal domini de la veu. Potser perquè, quan he de llegir en veu alta els meus textos, només sé que cridar, entrebancar-me i fer galls... Per tant, potser que, la propera vegada, demani a algun d'ells que em faci el favor de llegir-me. Així, el que jo escrigui hi guanyarà i la meva persona no quedarà -altra vegada- en evidència.
I jo que m'ho veig prerdre!
ResponEliminaEls versos d'avui s'escampen per l'aire quiet a causa de la broma plana que cobreix la ciutat. És un cas insòlit, que només té lloc quan hi ha inversió tèrmica.
ResponEliminaBarcos fantasma s'insinuen als matisos de gris i a l'horitzó lleus esfuminats d'or blanc.
Poetes que diuen i escriuen, avui són "Tartufo sfumato".
Santi, Olga, gràcies per les vostres aportacions.
ResponEliminaJo també sóc una admiradora de l'Oscar.
ResponEliminaI jo, jomateixa!
ResponElimina