El costat fosc

L’alcalde de Barcelona ha denunciat que hi ha una campanya “molt ben orquestrada” contra el Fòrum de les Cultures, que se serveix de “crítiques falses i fins i tot malintencionades” com les que fan referència a l’especulació urbanística. Per aquesta raó, molta gent té les seves reserves cap a l’esdeveniment, sobre el qual es projecta, en paraules del mateix alcalde, un “clima d’escepticisme i certa sensació de dubte”. Ara bé, de la mateixa manera que ha afirmat que existeix aquesta campanya, no ha precisat qui hi ha o qui hi podria haver al darrera.

Déu n’hi do. No ho sabíem i ara resulta que hi ha tota una trama subterrània per fer la punyeta a aquest aplec de cultures -i escultures, si se’m permet la brometa. Com a les millors pel·lícules d’Alfred Hitchcock, Brian de Palma o David Mamet. Ja m’imagino conxorxes de jutges, de polítics, de periodistes, de senyores de la neteja, de cambrers i fins i tot d’enterramorts amb l’únic objectiu d’impedir que el món es mogui segons els principis programàtics del Fòrum. Suposo que no deu interessar que puguem moure el món amb la pau, el diàleg i la solidaritat…

Deu ser per això que l’alcalde ha posat el crit al cel, perquè la taca d’oli cada cop es va fent més ampla i gairebé no li queden suports econòmics, polítics i mediàtics. Qui ha vist, durant els últims dies, alguna campanya publicitària del Fòrum? Quants mitjans de comunicació li han professat les seves simpaties? Quants governants s’hi ha posicionat a favor? Quantes empreses importants el patrocinen? La resposta a aquestes preguntes, sense cap mena de dubte, és la mateixa: ben poquets i ben poquetes.

És molt complicat lluitar contra un enemic tan poderós. I tan difícil d’ésser identificat. Sembla que ens trobem davant de quelcom similar al costat fosc, que en el film “La Guerra de les Galàxies” es definia com l’altra cara de la Força, la dolenteria elevada a l’enèsima potència, el desig irrefrenable del mal per cruspir-se el bé. Quelcom eteri, nebulós, metafísic, dificilíssim d’abarrerar així com així… Però no impossible. Perquè, si recordeu bé la pel·lícula, els cavallers Jedi eren els únics capaços de plantar cara al costat fosc i derrotar-lo.

En aquesta línia, recomanaria al senyor alcalde que imités l’exemple cinematogràfic i comencés reclutant el successor del mestre Yoda i tota la seva patuleia de cavallers experts en el domini de la Força del Fòrum. Crec que fóra la millor opció per inundar de llum el costat fosc. I és que la llegenda conta que el del mostatxo hi era, en una galàxia molt i molt llunyana, quan va començar tot… 

Nota: Aquest article va aparèixer el 22 de juny de 2004 al SomGarrigues Weblog.