Treballar per al dimoni

Encara que sembli mentida, hi ha gent que espera amb candeletes que a les Borges Blanques es construeixi l’Arxiu Comarcal. Qui? Sense anar més lluny, jo mateix. I per quina raó? He de confessar que per motius purament egoistes: per tenir documentació per elaborar els meus escrits. És molt important, a l’hora d’escriure, saber allò que es vol dir, però encara ho és més fer-ho amb coneixement de causa.

Cal tenir en compte que l’Arxiu servirà per aplegar, sota un mateix sostre, documents que parlen de la nostra història recent i no tan recent: dels temps de la dominació musulmana, la reconquesta, la introducció de l’oliva arbequina sota els auspicis del Ducs de Medinaceli a finals del segle XVIII, la divisió territorial dels anys 30 (de la passada centúria, és clar) que comportà que un bocí de les Garrigues passés al Segrià… Això i més, molt més. Les possibilitats que s’obren per a historiadors, estudiosos i lletraferits com jo són tan àmplies que a vegades em pregunto si, quan estigui enllestit i hi entri per primera vegada, no m’agafarà un cobriment de cor de l’emoció.
És per aquest motiu, doncs, que em sobta i em fa molta llàstima la polèmica per la ubicació de l’Arxiu Comarcal a les Borges, la qual s’arrossega des de la primavera passada. L’Ajuntament el vol als afores, a prop de la caserna dels Mossos d’Esquadra i el Consell Comarcal, per facilitar l’acessibilitat; i la plataforma veïnal i l’oposició al centre, com a mitjà per revitalitzar el nucli històric. Les posicions estan enfrontades, i el Departament de Cultura –que és qui posa els diners per fer l‘obra- va fer públic fa vora dos mesos que no es tiraria res endavant fins que no hi hagués un acord entre les parts.

No seré jo qui es posicioni a favor o en contra d’una o altra opció: mirades des de la distància, totes dues tenen la seva raó de ser. Però no em fa res dir que ja n’hi ha prou d’aquest color, que ja és hora que s’arribi a una solució definitiva entre tots. Perquè el cas de l’Arxiu no es només un problema entre govern i oposició, o entre Ajuntament i veïns, o entre persones que ja fa anys que no es poden ni veure i que aprofiten la més petita excusa per barallar-se, o un problema local. No. És molt més que això: és un problema d’abast comarcal. L’Arxiu serà de totes les Garrigues, i també tindrà papers referents a pobles que ja no hi pertanyen: allò que hom denomina les Garrigues Històriques.

La comarca necessita algú que la lideri, algú que estiri del carro, i aquesta és la responsabilitat de les Borges. Sempre ho he cregut així. El problema de l’Arxiu pot posar en entredit aquest lideratge, primer, perquè no s’és prou bo per arribar a un consens, i segon, perquè les energies es gasten endebades (quantes coses es podrien haver fet per les Garrigues en el temps que uns i altres han discutit sobre l’Arxiu!). I això últim, al meu poble, en diem treballar per al dimoni.