Un dissabte de març, anant a Sarroca, vaig
veure mitja dotzena d’avionetes que sobrevolaven l’aeròdrom d’Alfés.
Feien cercles al voltant de la pista, baixaven, i quan semblava que
havien d’aterrrar, s’enlairaven. Jo, que donava l’aeròdrom per mort, enterrat i colonitzat pel timó i l’alosa becuda, me’n vaig alegrar. Però no del tot.
Perquè a Alguaire hi ha un aeroport nou, caríssim i a dia d’avui inútil. Se’ns va vendre que Lleida necessitava aquest aeroport, que portaria esquiadors al Pirineu, turistes a la Plana i lleidatans de negocis i xerinola pel món. I molts de nosaltres, amb més o menys reserves, ho vam comprar.
Mala compra, perquè a Alguaire hi ha aeroport, però no avions. Que en pot haver més, un dissabte qualsevol, en un aeròdrom d’estar per casa almig de la salvatge garriga.
A qui ha beneficiat l’aeroport d’Alguaire? A qui ha perjudicat? S’enllestirà, l’autovia que hi passa a tocar i que mor a pocs metres? L’aeroport servirà d’alguna cosa? O l’hauran de desmuntar peça per peça? I la mare de totes les preguntes: calia?
Perquè a Alguaire hi ha un aeroport nou, caríssim i a dia d’avui inútil. Se’ns va vendre que Lleida necessitava aquest aeroport, que portaria esquiadors al Pirineu, turistes a la Plana i lleidatans de negocis i xerinola pel món. I molts de nosaltres, amb més o menys reserves, ho vam comprar.
Mala compra, perquè a Alguaire hi ha aeroport, però no avions. Que en pot haver més, un dissabte qualsevol, en un aeròdrom d’estar per casa almig de la salvatge garriga.
A qui ha beneficiat l’aeroport d’Alguaire? A qui ha perjudicat? S’enllestirà, l’autovia que hi passa a tocar i que mor a pocs metres? L’aeroport servirà d’alguna cosa? O l’hauran de desmuntar peça per peça? I la mare de totes les preguntes: calia?
Nota: Aquest article apareix al número 367 del quinzenal SomGarrigues (del 28 de març a l'11 d'abril de 2014)
Si comptem els diners llençats pels mals governs, segur que la reacció seria jaure al sofà amb bons aliments fins al moment de la mort, a causa de la inutilitat de les propostes del poble, sempre rebutjades. Però sofrim els despropòsits cada dia i tornem a alçar la veu.
ResponElimina