Ànima d'oli

Fa trenta anys, si algú hagués aventurat que vindrien turistes a collir olives, l’hauríem qualificat de somiatruites, poca-solta o, directament, grillat. Una feina que no la volíem ni els mateixos quarteraires, perquè havia d’interessar la gent de fora? Com es podia vendre el patiment? Qui volia comprar la misèria?

Abans era abans, i ara és ara. Trenta anys després, hem canviat molt. A la salvatge garriga, continuem essent materialistes, però hem après a mirar el sol que es pon. Som partidaris de les coses que es poden veure i tocar, de la pluja que espiga l’ordi i el fred que esguerra les ametlles, però ara atorguem confiança –en el pitjor dels casos, el benefici del dubte- a aquelles iniciatives que presenten les Garrigues com a destí turístic.

La Cooperativa dela Granadella i l’Ari Boixader, d’Olea Soul, han trobat la manera de portar turistes a les Garrigues a collir olives. Ho van assajar el desembre passat, i la propera campanya començaran des del primer dia. L’oferta? Esmorzar de pagès; collita al tros; dinar a l’ermita de Sant Antoni; descàrrega de la producció, visita i tast d’olis a la Cooperativa; visita al Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya -també a la Granadella-, lloguer de burricletes… 
Som al principi d'una cosa nova, diferent. Tenim tot el camp per córrer. I el més bonic de tot: encara no ho ha vist ningú.

Nota: Aquest article apareix al número 397 del quinzenal SomGarrigues (del 8 al 21 de maig de 2015)