Més tossuts que una rella

Anys enrere, el Jordi Quer em va recomanar la visita al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí. Fins l’altre dia, no vaig trobar el moment d’anar-hi. Confesso que n’esperava molt, d’aquest museu. I que en vaig obtenir més.

Unes instal·lacions lluïdes, netes, àmplies, accessibles, amb una il·luminació justa, que conjuntaven amb elegància tradició i modernitat, uns estris agrícoles ben restaurats, uns àudiovisuals molt efectius i un tractament de la pagesia senzill i sense tòpics.

Ara bé, em vaig sentir contrariat. Perquè em sabia greu, un museu tan ben parit per a una pagesia catalana tan mal… fotuda. Resulta que plegava gairebé tothom, que quasi no continuava ningú –jo tampoc- i a sobre li erigíem un temple.

Això era a migdia. A la tarda, després de visitar les coves, el riu i el centre de l’Espluga, vaig tornar al museu, delerós de descobrir una llum d’esperança. I allí, assegut en un tamboret de boga, mirant vídeos de pagesos de la vinya, l’avellana i la fruita dolça, escoltant les seves opinions ferrenyes, pràctiques i desproveïdes d’il·lusió, i constatant que, si es dedicaven a la terra, era perquè eren més tossuts que una rella, ho vaig tenir clar. La pagesia no s’acabaria i els pagesos tampoc. Tenint en compte l’elevada concentració, als nostres pobles, de pagesos tossuts per metre quadrat, hi hauria collita sempre.

Nota: Aquest article apareix al número 431 del quinzenal SomGarrigues (del 26 d'agost al 8 de setembre de 2016).