Surt lo sol a la
salvatge garriga
Cel clar, oratge
fi, càlida tardor
Comença la campanya
de l’auliva
Foc nou, dia d’estrena,
primer escaló.
Estens les
borrasses i encares l’arbre
I et preguntes: “He
oblidat com se cull?”
Però quan la
sarpeta se posa en marxa
L’auliva es
desenganxa, fàcil, del rull.
Una mà empunya la
pinta corbada
L’altra palpa, de
llarg a llarg, la branca,
I descobreix
l’auliva ressagada
Que ha d’anar a
parar a la butxaca.
Vas de puntetes,
collidor de ballet
Per no xafar
l’auliva apilotada
Un cop de cintura
millor que un passet
L’ull a terra per
fintar l’empastrada.
S’embranquen
converses, s’esfullen raons
Collita de frases,
replega de mots
A cada arbre,
creixen noves solucions
Per als mals de
sempre, d’arreu i de tots.
Verdes, grogues,
vermelles i morades
Mançanenques,
verdals i arbequines
Seques i inflades,
juntes i espaiades
terroses,
llustroses, bastes i fines.
Cau lo sol a la
salvatge garriga
Cou l’ossamenta, lo
múscul no respon
Però el remolc ple
cura la fatiga
I anima a llevar-se
lo dia segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada