El 29 d’octubre, a Sarroca, va començar el Porta a porta. Es tractava –i es tracta- de separar els residus que generem,
entaforar-los en galledes diferenciades i treure’ls al carrer perquè els passin
a recollir: dilluns, dimecres i dissabte, brossa ogànica; dimarts, paper i
cartró; dijous, envasos de plàstic; i divendres –un sí, un no- vidre i resta.
El dia abans de començar, la Carmeta de l’Andrea em va
preguntar si ho faríem bé, això de reciclar. “Més bé tu que jo”, li vaig dir.
Els contenidors, que retirarien l’endemà, vessaven de tots els ancòrios que hom pugui imaginar.
Tret del primer divendres, en què ens van posar una
enganxina roja als que havíem tret el vidre –tocava la setmana següent!-, no hi
ha hagut pràcticament cap problema. La gent és complidora i ordenada. Més del
que pensem.
Des del Porta a porta, espanta la brossa que genera
una família de quatre persones. I preocupa especialment el plàstic, que tants productes
envolta i embossa. Abans, tot feia cap al mateix sac, a l’engròs, i quan era
ple, al contenidor. Ara, hi ha setmanes que es fa tant plàstic, que fóra millor
que passessin a recollir-lo dos dies, no un dia.
O potser seria hora que ens ho
comencéssim a mirar, això de comprar productes recoberts de plàstic. No només
per respecte al medi, sinó per mandra: si no en comprem, no en cal reciclar.
Una feina menys.
Nota: Aquest article apareix al número 493 del quinzenal SomGarrigues (de l'11 al 24 de gener de 2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada