Era un diumenge
de gener. Al cel semblava que li haguessin passat la goma d’esborrar. El
paisatge estava espès, rendit, ara caic ara m’aixeco. A les portes de migdia
encara gelava. I sort que feia sol.
Tot i el fred, la
penúltima jornada dels Camins d’or líquid va amarar Torrebesses de gent. El
públic assistent, del poble i de fora el poble, va fer una ruta que va sortir
de l’església que va pelar el fred –però que va ressuscitar gràcies a la festa
major-, va pujar fins al Castell –sitges, piques, portes, petxines i escales
divines-, va continuar cap a l’església romànica de Sant Salvador –polifònic, corprenedor,
el gòtic retaule de pedra de Sant Joan Baptista!- i va baixar entre cases i
casalots –algun a les tres pedretes– fins a la Cooperativa.
A la Cooperativa,
on a primera hora havien esmorzat llonganissa amb fesols, ara estava a punt de
començar el concurs d’allioli. Expectació i nervis. El Gregori, membre del
jurat, feia d’speaker: demanava que
la gent s’enretirés de la taula d’operacions, reclamava silenci –perquè
poguéssim sentir el cloc-cloc de les mans de morter picant els alls-, presentava
els concursants –nom i procedència- i aconseguia una individualitzada i sentida
ovació mentre els aixecava el braç.
Va ser un diumenge de gener. Ho vam passar molt bé.
Jo l’any que ve hi tornaré. I vosaltres, què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada