No sé com vaig
trobar el bar. Potser me’l va recomanar la Jo Sancho, que treballava amb mi,
potser m’hi vaig fixar quan sortia de Caixa Tarragona. El cas és que vaig
entrar a La Mossada, a l’avinguda de La Salle de Reus, i vaig demanar al Sisco
Gorga unes patates braves i una Coca-Cola de llauna. Les primeres vegades la bevia
freda, però a partir de cert dia la vaig voler natural. Potser estava refredat,
potser era estiu i no volia suar.
Les braves de La
Mossada s’han de tastar. Tallades punxegudes, saladetes, ben torradetes. Abrigades,
embolcallades amb una dotació generosa de salsa rosada, clapejada de piquets
vermells, fina i cremosa, picant però gens coenta.
No hi esmorzava
cada dia. Un cop cada setmana, cada dues, cada tres. D’aquesta manera, el dia
que hi anava, feia festa major. Perquè era un goig degustar, una a una, les
patates banyades en salsa. Perquè era un plaer sucar el pa de molla tendra i
estreta a la salsa brava. Perquè, abans o després de rebre les braves, llegia.
Diaris esportius i d’informació general; novel·la, assaig, poesia, contes i
dietaris.
A La Mossada curava les penes. Sortia desfet i
atrotinat de la feina i hi tornava amb ulls frescos i positius, fart i feliç. Ara
que fa temps que no hi vaig, perquè ja no treballo a Misericòrdia, enyoro les
patates vitamíniques i reviscoladores del Sisco. Quan no pugui aguantar més, hi
tornaré.
Braves.... mmm
ResponElimina