Feia
molt temps que no ens trobàvem. Massa. Però, abans i tot de seure a taula,
tornàvem a ser els estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia de fa vint
anys.
Vam
exposar quins camins ens havien dut a aquell sopar i quins camins s’obrien a
davant nostre. Si havíem rodat el món o si havíem tornat al Born. Si per ventura
ens hauríem imaginat mai, quan estudiàvem a l’Autònoma, què faríem tot allò que
hem acabat fent.
Vam
parlar de política, el nostre amor particular, però tampoc gaire. Perquè ara hi
havia espai per a la família –amb fills o sense-, els monòlegs, la literatura,
la música, la teca i el vi. Van aparèixer els professors de la facultat, però
no per parlar de Teoria i Ciència Política, sinó com a font inestroncable d’anècdotes
i somriures. Vam recordar els politòlegs i sociòlegs que no havien pogut
acudir, i ens vam prometre que acudirien a la propera trobada.
Havien
passat vint anys i tornàvem a tenir vint anys. La carrera no era el nostre
passat: era el nostre present.
I en aquest present
vivim.
Molt xulo, Ignasi!!!
ResponEliminaRamon
Hola, Ignasi. Viure el present a vegades costa i en voldríem fugir, però no d'un present com el que expliques.
EliminaAcabo d'encarregar dos exemplars de "Històries de mar...". Com que vaig escriure "Viatge d'aigua" fent el mateix itinerari, ara em fa curiositat.
Salutacions.
Gràcies, Ramon! Hi ha part de tu, en aquest article... I Olga, si el dia de Sant Jordi emb busques, seré a la Rambla de Tarragona. Et puc signar els llibres, si vols.
ResponElimina¿A quina hora seràs a la Rambla? Jo no signaré, malgrat treure "La crisi dels 80" (Meteora). No m'agrada ficar-me entre la gentada, però si puc et buscaré.
EliminaA les 12 a l'Adserà. A les altres llibreries, encara per confirmar.
ResponElimina