Tan lluny, tan a prop

Fins fa quatre dies, si arribàveu a les Garrigues des d’Ulldemolins, al Priorat, us trobàveu amb la sorpresa que, quan travessàveu la frontera, el ferm es tornava més bonyegut, més incòmode, i la carretera més estreta. Just quan el relleu es tornava més amable- amb excepció de les Crestes de la Llena-, resultava que el viatge es feia menys portador que quan havíeuenfilat els colls d’Alforja o Albarca. I dic fins fa quatre dies, perquè això avui ja no passa. La raó? Fa poc que la Generalitat ha acabat de reforçar i millorar la calçada entre el límit comarcal i la Granadella.

Tot i les millores, però, hi ha qui pensa que no n’hi ha prou amb posar dues o tres capes més de quitrà en un tram de carretera: trenta ajuntaments de quatre comarques distintes (Baix Camp, Priorat, Garrigues i Segrià) ja fa mesos que en reclamen al Departament de Política Territorial la millora definitiva amb un canvi de traçat. Segons aquesta reivindicació, es tractaria de suavitzar un recorregut de tortuosa configuració, que s’ha de fer a pas de caragol, amb corbes de serpentina i pendents d’autèntic vertigen. D’aquesta manera, el nou eix esdevindria una connexió de futur entre l’Aragó, les Terres de Ponent i el Camp de Tarragona.

Amb això, aquests ajuntaments -entre els quals s’hi compten Maials, Llardecans, Bovera, la Granadella, Bellaguarda, Juncosa, el Soleràs, els Torms i la Pobla de Cérvoles-, no descobreixen la sopa d’all. Ben cert: l’actual carretera va ser, durant molt temps, una de les vies principals que unien tots tres territoris. Però la construcció de l’Eix de l’Ebre primer -desviava el trànsit cap a l’Hospitalet de l’Infant i Falset- i la inexistència d’un pla de millora després la van fer entrar en franca decadència. Tanta, que gairebé no la feien servir ni per emigrar a les terres de vora mar.

Amb aquests antecedents, i tenint en compte que la millora completa de la C-233 (la que uneix l’extrem oest i est de les Garrigues) pot tardar més que la construcció de la Sagrada Família, els consistoris en qüestió s’han deixat d’orgues. Posats a triar entre dues carreteres que encara s’han d’arreglar, han triat la que generaria, de llarg i sense cap mena de comparació, més beneficis. Posats a elegir entre el tàndem Flix-les Borges Blanques o l’eix Tarragona-Reus-Cambrils, han elegit la segona opció.

Perquè molts d’aquests pobles són tan a prop de la segona àrea econòmica de Catalunya -Bellaguarda està, només, a seixanta quilòmetres de Reus- que sorprèn que no en puguin aprofitar el dinamisme industrial, comercial i turístic. A quatre passes tenen un aeroport, un port de primera categoria, dues línies ferroviàries -aviat tres- i un nus de carreteres que fa feredat i per arribar-hi els costa déu i ajuda. Certament és una paradoxa -i més en els temps que corren- que la carretera que els hi hauria d’acostar els deixi tan i tan lluny.


Nota: Aquest article va aparèixer al número 149 del quinzenal SomGarrigues (del 4 al 17 de novembre de 2005)