dissabte, 21 de gener de 2017

Mas de volta


MAS DE VOLTA

Mas de volta vellard
Dis-me com aguantes
L’ocupa espantes
Lo brau tornes covard.

La fusta de l’entrar
Està corsecada
Lo sostre té un forat
D’on raja l’aiguada.

La volta està aplanada
La porta defalleix
La pedra és fumada
Lo terra és un esqueix.

Mas de volta xaruc
T’arrapes al viure
Tossut com un ruc

Sempre em fas somriure.

dilluns, 16 de gener de 2017

Més enllà


MÉS ENLLÀ

Vull anar més enllà
Un xic més que adés
Un pas menys que demà.

Sóc tossut, molt revés
No en tinc prou, del que hi ha:
Trescaré nous senders.

Puc anar més enllà
Un poc més que adés
Molt menys tros que demà.

Tinc vigor, cor encés
Los segons, a la mà
Per volar, solto pes.

He d’anar més enllà
Un dit més que adés
Un pam menys que demà.

No puc fer-hi pas res:
Així em van fabricar
I així fins l’últim rés.

I així fins l’últim Res.

dissabte, 7 de gener de 2017

L'autopista


L’AUTOPISTA

Entre Sunyer i Sudanell
Un pont travessa l’autopista
Surts del secà, entres al reg
La carretera es torna llisa.

Al quatre llaunes familiar
Just quan circula sobre el pont
Un nen somia que és a baix
I que se’n va qui sap a on.

Fuig del poble, lo vent t’espeny
Cap a la mar, cap a ponent
A tramuntana, a garbí

Cap a la terra on no fa fred
On l’ametller no passa set
On no hi ha estudi ni patir.



dimecres, 4 de gener de 2017

Aigua als òrdins


AIGUA ALS ÒRDINS

Aigua als òrdins
crida el poble
quan la pluja rega el camp.

Aigua als òrdins
bona nova
les collites se fan grans.

Aigua als òrdins
mars en terra
són los arbres navegants.

Aigua als òrdins
tots a casa
i els garlaires, pac al bar.

dimecres, 28 de desembre de 2016

Foteta


FOTETA

Sóc un foteta
No me’n puc estar
Faig la conyeta
Del colgat i el sa.

Batejo el veí
Enredo l’amic
Imito el cosí
Me’n ric del cacic.

Ser un foteta
No surt mai de franc.
Tinc l’escopeta
Que m’està apuntant.

Si me’n vull burlar
Dels vius i dels morts
He de suportar
Ser l’ase dels cops.

dijous, 22 de desembre de 2016

Ni broma que no s'acabi


L’hivern no ha començat i ja hem tingut ració extra de broma. Des de finals d’octubre, la broma plana i pixanera envaeix la salvatge garriga. Esborra els masos, camufla bèsties i plantes, difumina els fanals dels pobles. Rega els sembrats, amara els olivers, perleja els vidres de les ulleres.
Viure en un núvol no sempre és plaent. És avorrit, fred i posa de mala llet. N’hi ha que quasi no surten de casa –o del cafè. Els que van al defora, duen més capes que una ceba. I els que no poden aguantar més, fugen a la muntanya, a la mar o a qualsevol lloc on faci bo.
Arriba un moment en què sembla que la broma no s’hagi d’acabar mai més. Quan fa uns dies que el sol no es veu ni en forat ni en finestra, no costa gaire que a un li caigui l’ànima als peus. I el pitjor de tot és quan la boleta del sol s’insinua a darrere de la bromada, però no la pot acabar de rompre. Això d’oferir-te la pastanaga i enretirar-la a l’últim instant, encara ensorra més.
Però arriba un dia en què la broma s’esquerda. Els feixos de llum la fendeixen, l’escalfen, la fonen. Els grumolls de broma fugen, agonitzen, moren i desapareixen. I, per fi, torna sortir el sol.
Perquè sempre torna a sortir el sol. Sempre. Llavors, la terra respira i recupera coloret. I les persones poden contemplar el paisatge fins a l’horitzó. Perquè no hi ha bé que duri ni broma que no s’acabi.

Nota: Aquest article apareix al número 439 del quinzenal SomGarrigues (del 16 al 29 de desembre de 2016).

diumenge, 18 de desembre de 2016

Bibliobús


BIBLIOBÚS

La biblioteca que més m’agrada
Creua la plana, s’enfila al turó
Vora la plaça planta parada
Llibres que esperen la mà del lector.

Quan la canalla surt de l’escola
Berena lletres, imatges i sons
Lo terra vibra, lo cap s’envola
Guaiteu les cares: feliços i bons.

Corren les busques, lo temps desfila
Renou de relleix fins l’últim bufit
La porta es tanca, lo bus s’avia
Camí del següent vilatge amb delit.