diumenge, 16 d’abril de 2017

La truita dels quatre elements


LA TRUITA DELS QUATRE ELEMENTS

Del Gran Mestre vaig aprendre
Que la truita més rodona
Porta carxofa i all tendre
Fava i espàrrec d’espona.

All tendre, flairós i cremós
Ets l’ànima de la truita
Relligues los quatre sabors
Bategues de punta a punta.

Carxofa dolça i sensible
Simfonia que enamora
La boca és mar de saliva
A la llengua, pessigolles.

Fava xica, desgranada
Contrapunt de bell cruixir
Pasta ferma, concentrada
Brollador de vent mesquí.

Espàrrec esvelt i espigat
Palmó de marge i obaga
Gaiato polit i mudat
Sermó de truita sagrada.

diumenge, 2 d’abril de 2017

Ni quarts ni hores

Divendres. Parada d’autobusos de Sarroca. El sol salta de teulada en teulada, banya les façanes encarades a llevant. Aviat ballarà a la plaça del Casal.
Dilluns. Parada d’autobusos de Sarroca. El sol és davall de l’horitzó. Hi ha llum, però els relleus del poble es presenten adormits. El fanal de la plaça del Casal està encès.
És la mateixa hora, però és una hora més aviat. Absurd. Incomprensible. És molt nostre, això de remar contra el temps. Ens pensem que, rebatejant-lo, reinventant-lo, donarà més fruit. I el primer fruit que dóna, just l’endemà de canviar l’hora, és un desconcert com una casa de pagès. Si has quedat amb algú, te n’has d’assegurar: “Hora nova o hora vella?” Si dines a la mateixa hora –solar-, resulta que és massa aviat. Si dines a la mateixa hora –nominal-, resulta que fa una hora que et ganyolen els budells.
La son és el segon fruit. Perquè el cos humà s’ha d’engegar una hora abans, i l’adaptació no és automàtica. Costa. La setmana següent al canvi, exèrcits de somnolents deambulen pels carrers a no se sap quina hora, entren i surten de la feina amb ulls que sospiren per un coixí, hi ha racions suplementàries de cafè.
Perquè hem de canviar l’hora? No podríem seguir el ritme del sol, com la fauna i la flora de la salvatge garriga? La natura sí que va a l’hora! No com nosaltres, que no repiquem ni quarts ni hores.

Nota: Aquest article apareix al número 446 del quinzenal SomGarrigues (del 7 al 20 d'abril de 2017).

dissabte, 25 de març de 2017

Secà tou


SECÀ TOU

S’alça el dia lleganyós
S’estira, se frega, plora
Mulla el terra polsegós
Irriga, infiltra, xopa.

Clima quiet i molestós
Un somni, sortir al defora
La saó esponja el tros
Espera, recerca l’hora.

Lo verd brota jovençà
Creix la mata del secà
S’intueixen fruits i flors

Per les venes corre sang
Los peus malden amb lo fang
Se dissolen les temors.

dijous, 16 de març de 2017

Bover


BOVER

Carreteges la closca pintada
Amb los tons de la pols i la set
T’arreceres en fosca contrada
Sota un roc, dins del verd, vora el rec.

Surts a córrer quan ploren les bromes
Amb sabata, espardenya i bastó
Se barallen les dones i els homes
Per plegar-te i tancar-te a presó.

La garjola és feta de pauma
La vianda: silenci i quietud
Amorrat a l’envà de l’entrada
Desterrat del corrent i la llum.

T’afileren en llauna quadrada
Te remullen amb dutxa de sal
Te remenen amb mà foguejada
I te couen del cul fins a dalt.

T’adjudiquen un jaç de totxana
enxampat amb albí cobrellit
t’embolcallen amb manta espartana
I, encés, caragoles un crit.

Al secà, ets lo rei de la taula
No hi ha plat que te pugui igualar
Als devots, mos fas caure la bava
I la punxa ens tremola a la mà.


PD: La foto és del gran Jordi Bas.

dissabte, 4 de març de 2017

La crida


LA CRIDA
L’altaveu no rega fi
La sardana s’enrogalla
I amb prou feines pots sentir
Què despatxen a la plaça.

-Samarres i pijames
Sostenidors i mitjons
Mitges, calces i faixes
Espartenyes i calçons.

-Ganivets i davantals
Paelles i cassoles
Fustes, ferros i capçals
Tupins i carmanyoles.

-Abadejo i calamar
Sípia, lluç i sardina
Llangostí i escamarlà
Seitó, rap i tonyina.

I quan no hi ha cap marxant
L’agutzil encerta a dir
Que podeu venir aquí
A pagar la festa gran.

divendres, 17 de febrer de 2017

Utxesa


UTXESA

A la frontera del secà
Camí de Torres, a sol ponent
L’aigua s’entolla en un pantà
Remor de canyes, lo verd s’encén.

Xiquets en bici hi fan cap
Cercant piscina, somiant la mar
Braceig, camada, xip i xap
Calor mullada, humit tornar.

Sil·lur infame, malparit
Del cor d’Europa te van bombar
Tot peix que neda t’has cruspit
La dalla negra no et pot segar.

Bernat pescaire, d’esvelt coll
Vas de puntetes damunt del blau
Bequeges aire, sòl i moll
Pinxo d’Utxesa, un jonc al trau.

Senglar de mata i coscoll
De pi, muntanya, espluga i pols
De nit corrinyes, beus a doll
Tornes a casa quan naix lo sol.

A la frontera del regar
Cap a Sarroca, a sol naixent
L’aigua enlluerna en un pantà

Plaça de bromes, espill de vent. 

dimecres, 15 de febrer de 2017

Jaume

JAUME



Més que un amic, quasi de sang
Tinc tants records de tu, amb tu, per tu
Que no em caben a les mans.

Sempre que et veia, hi havia gresca
Una cassola o una paella
Crits i rialles, cacera i pesca
Homes i dones, grans i canalla.

Al final del setè dia
A Montoliu o Sarroca
Nostra tribu es reunia
Amb molta gana o poca.

L’oncle Prim canta la jota
La Tresita capgira el món
La Roser omple la copa
I l’Ignasi, el gel que es fon.

Mentrestant, el Jaume i jo
Per la Roseret perseguits
Acabem a damunt del llit
I encetem, altre cop, el joc.

Compro una casa, vaig a la presó
Emulo gestes de Napoleó
Mon monopoli no té parió
Valoro el risc de creuar el Rubicó.

Arriba el temps de l’auliva
Els grans treballen, xerren, couen
I el Jaume, ànima furtiva
Em diu que fugim, que no ens ouen.

Ens endinsàvem a la garriga
Cames lleugeres, sense fatiga
Obríem senders, trescàvem la serra
Des del cim, contemplàvem la terra.

De retorn a la borrassa
Els pares ens advertien
Que n’havia prou i massa
No escoltàvem: mig sentíem.  

Creixíem gràcies a la mort
Del raïm que transmuta en vi
Del porc que traspassa la cort
Del tord tendre, oliós i fi.


Divendres sant, prohibit menjar carn
Prims i Xenxis obeeixen la llei
Condueixen la processó al Baix Camp
I preguen davant un plat ple de peix.

Amb el Jaume, arraso el pa
I esgoto la salsera
Quan serveixen el calamar
Som en plena fartanera.

Cambrils, barques i sàrcies
Poc sol i volubilitat
Corredisses, passejades
Algú tornarà refredat.

A mesura que ens fem homes
Canviem família per dones
Adquirim una altra gana
Que, en fi, és la que mana.

I t’avies a un altre paisatge
A l’arbre on nies, piulen estrany
Si volem veure’t, és llarg viatge
Des de Ponent fins al Pla de l’Estany.

Però algú va inventar el calendari
I algú altre lo va saber aprofitar
Celebrant festes d’aniversari
Amb amics, amb parents, amb vi i menjar.

Totes i tots, ara i aquí
El Jaume volem honorar
I que tornis a ser com ahir
I que siguis així fins demà.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Cançó de Sarroca


CANÇÓ DE SARROCA

Sarroca la lloca
Un poble petit
Les xiques boniques
Se pixen al llit

Sarroca la lloca
Un terme molt sec
Les gralles cridaires
Afinen lo bec.

Sarroca la lloca
País d’oli nou
Los nassos inspira
A les goles cou.

Sarroca la lloca
Gelor i calor
Les bromes espesses
I la xafogor.

Sarroca la lloca
Lo poble que tinc
Amics i família
La terra d’on vinc.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Auliva morta


AULIVA MORTA

Arbequina colrada
Perla fosca del secà
Llustrosa i unflada
Tacte fi i delicat.

De l’auliver als dits
Dels dits al poal
Del poal al canyís
Al canyís, son hivernal.

T’aixeques arrugada
Lo fred t’ha gravat la pell
Te clareja l’ossada
Però guardes un cos bell.

Retornes amb aigua bullenta
T’esbandeixes amb aigua tèbia
Prens pijama de sal i pebre
Coixins de llimona i taronja.

Te capbusses en vinagre
Sorteges esculls de cítric
T’amoles amb l’all tendre
I te cobres un nou físic.

Surts del líquid nova i vella
Amb l’acidesa del collir aulives
Amb la dolçor de l’apanyar pedra
Amb l’aroma de les ponentades.

Llesca de pa torrat
Raig d’oli generós
Auliva morta al plat
És aquest, lo meu món.

dijous, 9 de febrer de 2017

Sóc sec


SÓC SEC

Sóc pedruscall
Una estesa de queixals
Un envà de forn de calç.

Sóc terregada
Aixada enclotada
Parany d’ocellada.

Sóc argilaga
Barba d’agulles
Tofa d’espines.

Sóc terròs
Eixut i polsós
Morrut i raspós.

Sóc barranc
Allau de males llunes
Torrent de falses runes.

Sóc card
Flor peluda
Que no muda.

Sóc soc
Escorça arrugada
Anella corcada.

Sóc sec
No corre aigua pel meu rec.

dimarts, 31 de gener de 2017

Pa sucat amb sal i oli


PA SUCAT AMB SAL I OLI

Més que de dolç, sóc de salat
Fa molt de temps, des de petit
Lo segon plat havent finit
No m’abellia l’ensucrat.

Després d’un tec vaig idear
Amb ganivet, saler i setrill
Un punt final bo i senzill
Gargotejat a sobre el pa.

Llesca o crostó, tou o torrat
Amb oli verd, amb suc daurat
Quatre cristalls de salabror

Passar lo dit per escampar
Llepar-lo aprés i queixalar

Bonic profit, gran colofó.

dissabte, 28 de gener de 2017

Cotxe de línia

El cotxe de les quatre, el cotxe dels estudiants, obria les portes. El jovent d’Almatret, Maials, Llardecans, Torrebesses i Sarroca ens empenyíem per pujar. Alguna vegada havia viatjat de peu, perquè havia entrat l’últim i tots els seients eren plens.
Anar en cotxe de línia era de pobre. Era el transport de les hores fixes, els seients incòmodes, les cues a taquilla. El cotxe, en canvi, era l’ideal. El paradís. La comoditat. L’emissora que volies. La llibertat d’anar i tornar quan et donés la gana. Era aparcar el passat, conduir el futur.
Vint-i-cinc anys més tard, he tornat a aquell cotxe de línia. Ara no hi puja gaire jovent. De fet, tampoc no hi puja gaire gent gran. Hi escolto idiomes diferents, melodies diferents. Fins i tot, algun dia, tenim assistència espiritual –el capellà de Llardecans.
És un luxe, viatjar en cotxe de línia. Contemplo les transformacions del paisatge arran de l’arribada del reg. El sol que es pon. Els tractors que llauren. Els molins de vent. El Montmeneu. Els porcs senglars que travessen la carretera. I tot això, des d’una talaia en moviment. És com un tràveling cinematogràfic.
Sempre he sabut que no sabia conduir. Últimament, m’he adonat que tampoc no m’agradava. I que m’estimava més anar a les hores dels altres, però que em portessin. Perquè, a la vida, s’ha de saber portar, però també deixar-se portar.

Nota: Aquest article apareix al número 443 del quinzenal SomGarrigues (del 10 al 23 de febrer de 2017).

dimecres, 25 de gener de 2017

Descrit


DESCRIT

-Havia de passar
És cosa del Destí
No es podia evitar
Així estava escrit.

-Jo no tinc res escrit
Depèn del meu magí
Si planto de matí
De tarda o de nit.

-Déu ho té tot previst
Obrem segons vol Ell
Passem pel seu Camí
Orem en lo seu Verb.

-Jo llauro el meu Bancal
I rego el meu Planter
Adobo lo meu Mas

I esporgo el meu Noguer.

dissabte, 21 de gener de 2017

Mas de volta


MAS DE VOLTA

Mas de volta vellard
Dis-me com aguantes
L’ocupa espantes
Lo brau tornes covard.

La fusta de l’entrar
Està corsecada
Lo sostre té un forat
D’on raja l’aiguada.

La volta està aplanada
La porta defalleix
La pedra és fumada
Lo terra és un esqueix.

Mas de volta xaruc
T’arrapes al viure
Tossut com un ruc

Sempre em fas somriure.

dilluns, 16 de gener de 2017

Més enllà


MÉS ENLLÀ

Vull anar més enllà
Un xic més que adés
Un pas menys que demà.

Sóc tossut, molt revés
No en tinc prou, del que hi ha:
Trescaré nous senders.

Puc anar més enllà
Un poc més que adés
Molt menys tros que demà.

Tinc vigor, cor encés
Los segons, a la mà
Per volar, solto pes.

He d’anar més enllà
Un dit més que adés
Un pam menys que demà.

No puc fer-hi pas res:
Així em van fabricar
I així fins l’últim rés.

I així fins l’últim Res.

dissabte, 7 de gener de 2017

L'autopista


L’AUTOPISTA

Entre Sunyer i Sudanell
Un pont travessa l’autopista
Surts del secà, entres al reg
La carretera es torna llisa.

Al quatre llaunes familiar
Just quan circula sobre el pont
Un nen somia que és a baix
I que se’n va qui sap a on.

Fuig del poble, lo vent t’espeny
Cap a la mar, cap a ponent
A tramuntana, a garbí

Cap a la terra on no fa fred
On l’ametller no passa set
On no hi ha estudi ni patir.



dimecres, 4 de gener de 2017

Aigua als òrdins


AIGUA ALS ÒRDINS

Aigua als òrdins
crida el poble
quan la pluja rega el camp.

Aigua als òrdins
bona nova
les collites se fan grans.

Aigua als òrdins
mars en terra
són los arbres navegants.

Aigua als òrdins
tots a casa
i els garlaires, pac al bar.