dimarts, 31 de gener del 2017

Pa sucat amb sal i oli


PA SUCAT AMB SAL I OLI

Més que de dolç, sóc de salat
Fa molt de temps, des de petit
Lo segon plat havent finit
No m’abellia l’ensucrat.

Després d’un tec vaig idear
Amb ganivet, saler i setrill
Un punt final bo i senzill
Gargotejat a sobre el pa.

Llesca o crostó, tou o torrat
Amb oli verd, amb suc daurat
Quatre cristalls de salabror

Passar lo dit per escampar
Llepar-lo aprés i queixalar

Bonic profit, gran colofó.

dissabte, 28 de gener del 2017

Cotxe de línia

El cotxe de les quatre, el cotxe dels estudiants, obria les portes. El jovent d’Almatret, Maials, Llardecans, Torrebesses i Sarroca ens empenyíem per pujar. Alguna vegada havia viatjat de peu, perquè havia entrat l’últim i tots els seients eren plens.
Anar en cotxe de línia era de pobre. Era el transport de les hores fixes, els seients incòmodes, les cues a taquilla. El cotxe, en canvi, era l’ideal. El paradís. La comoditat. L’emissora que volies. La llibertat d’anar i tornar quan et donés la gana. Era aparcar el passat, conduir el futur.
Vint-i-cinc anys més tard, he tornat a aquell cotxe de línia. Ara no hi puja gaire jovent. De fet, tampoc no hi puja gaire gent gran. Hi escolto idiomes diferents, melodies diferents. Fins i tot, algun dia, tenim assistència espiritual –el capellà de Llardecans.
És un luxe, viatjar en cotxe de línia. Contemplo les transformacions del paisatge arran de l’arribada del reg. El sol que es pon. Els tractors que llauren. Els molins de vent. El Montmeneu. Els porcs senglars que travessen la carretera. I tot això, des d’una talaia en moviment. És com un tràveling cinematogràfic.
Sempre he sabut que no sabia conduir. Últimament, m’he adonat que tampoc no m’agradava. I que m’estimava més anar a les hores dels altres, però que em portessin. Perquè, a la vida, s’ha de saber portar, però també deixar-se portar.

Nota: Aquest article apareix al número 443 del quinzenal SomGarrigues (del 10 al 23 de febrer de 2017).

dimecres, 25 de gener del 2017

Descrit


DESCRIT

-Havia de passar
És cosa del Destí
No es podia evitar
Així estava escrit.

-Jo no tinc res escrit
Depèn del meu magí
Si planto de matí
De tarda o de nit.

-Déu ho té tot previst
Obrem segons vol Ell
Passem pel seu Camí
Orem en lo seu Verb.

-Jo llauro el meu Bancal
I rego el meu Planter
Adobo lo meu Mas

I esporgo el meu Noguer.

dissabte, 21 de gener del 2017

Mas de volta


MAS DE VOLTA

Mas de volta vellard
Dis-me com aguantes
L’ocupa espantes
Lo brau tornes covard.

La fusta de l’entrar
Està corsecada
Lo sostre té un forat
D’on raja l’aiguada.

La volta està aplanada
La porta defalleix
La pedra és fumada
Lo terra és un esqueix.

Mas de volta xaruc
T’arrapes al viure
Tossut com un ruc

Sempre em fas somriure.

dilluns, 16 de gener del 2017

Més enllà


MÉS ENLLÀ

Vull anar més enllà
Un xic més que adés
Un pas menys que demà.

Sóc tossut, molt revés
No en tinc prou, del que hi ha:
Trescaré nous senders.

Puc anar més enllà
Un poc més que adés
Molt menys tros que demà.

Tinc vigor, cor encés
Los segons, a la mà
Per volar, solto pes.

He d’anar més enllà
Un dit més que adés
Un pam menys que demà.

No puc fer-hi pas res:
Així em van fabricar
I així fins l’últim rés.

I així fins l’últim Res.

dissabte, 7 de gener del 2017

L'autopista


L’AUTOPISTA

Entre Sunyer i Sudanell
Un pont travessa l’autopista
Surts del secà, entres al reg
La carretera es torna llisa.

Al quatre llaunes familiar
Just quan circula sobre el pont
Un nen somia que és a baix
I que se’n va qui sap a on.

Fuig del poble, lo vent t’espeny
Cap a la mar, cap a ponent
A tramuntana, a garbí

Cap a la terra on no fa fred
On l’ametller no passa set
On no hi ha estudi ni patir.



dimecres, 4 de gener del 2017

Aigua als òrdins


AIGUA ALS ÒRDINS

Aigua als òrdins
crida el poble
quan la pluja rega el camp.

Aigua als òrdins
bona nova
les collites se fan grans.

Aigua als òrdins
mars en terra
són los arbres navegants.

Aigua als òrdins
tots a casa
i els garlaires, pac al bar.