dissabte, 27 de febrer del 2016

Amor particular

Feia molt temps que no ens trobàvem. Massa. Però, abans i tot de seure a taula, tornàvem a ser els estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia de fa vint anys.
Vam exposar quins camins ens havien dut a aquell sopar i quins camins s’obrien a davant nostre. Si havíem rodat el món o si havíem tornat al Born. Si per ventura ens hauríem imaginat mai, quan estudiàvem a l’Autònoma, què faríem tot allò que hem acabat fent.
Vam parlar de política, el nostre amor particular, però tampoc gaire. Perquè ara hi havia espai per a la família –amb fills o sense-, els monòlegs, la literatura, la música, la teca i el vi. Van aparèixer els professors de la facultat, però no per parlar de Teoria i Ciència Política, sinó com a font inestroncable d’anècdotes i somriures. Vam recordar els politòlegs i sociòlegs que no havien pogut acudir, i ens vam prometre que acudirien a la propera trobada.
Havien passat vint anys i tornàvem a tenir vint anys. La carrera no era el nostre passat: era el nostre present.
I en aquest present vivim.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Presentació a Alcanar d'Històries de mar (Tomàs Camacho)


Revés, Ignasi, Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre,
Ed. Sidillà, Col. la Talaia, 6, La Bisbal d’Empordà, 2015

L’autor ha fet un recorregut necessari per les costes tarragonines, de Calafell a Alcanar. Tot i que no seguixen les històries un orde geogràfic podem reconèixer una continuïtat: el recull de converses amb hòmens de la mar de Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Salou, Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla, el Delta de l’Ebre, la Ràpita i Alcanar.

Quines conclusions podem traure després de la lectura? Que el món de la mar, dels pescadors, és molt ric i és molt dur, complicat per una sèrie de normatives que fan molt difícil la supervivència del sector a les nostres terres. Les normatives europees emanen de flotes pesqueres enormes i amb moltes possibilitats, en canvi, la flota de les nostres costes és més aviat menuda, a excepció de la Ràpita, que als anys noranta, la Confraria va arribar als sis-cents socis i dos-centes barques. La Llotja de la Ràpita és la líder en facturació de Catalunya, tot i que la seua flota pesquera ha disminuït a les 90 barques. És tot un espectacle vore-les marxar i tornar, rodejades de gavines. Tot i que la bonica estampa paisatgística resulta, amb el peu a coberta, un ofici d’apassionats i valents.

En el passat la vida marinera era molt dura i arriscada. En determinades èpoques es va passar molta gana i, ara, el seu futur està en perill.

El llibre conté un lèxic específic que ens pot enriquir, la llengua utilitzada és variada, s’ha intentat registrar la varietat lingüística dels entrevistats, fent servir el registre col·loquial, amb força flexibilitat, això fa que augmente la versemblança del text.

No cal dir que bastir un llibre d’estes característiques requerix per part de l’autor molt de treball i viatges. Conseguir informants, contactar amb ells, transcriure les converses,...

Podria ser un simple testimoni documental, però pel tractament de la informació i la intervenció d’Ignasi Revés s’ha convertit en un material literari i lingüístic de molta categoria. Ha hagut de transcórrer força temps des que em va parlar del projecte a la Fira Literària Joan Cid i Mulet, de Jesús fins que s’ha fet realitat.

Considero afortunada l’edició duta a terme per Edicions Sidillà, de la Bisbal de l’Empordà, amb pròleg de Baltasar Casanova, amb el qual l’autor ha trobat moltes concomitàncies per la passió per les històries populars i el llenguatge de la gent propera i, com no, pels esmorzars de forquilla. Les Il·lustracions de David Granato són agradoses i encertades. La maquetació és de Pujadó, amb un tractament encertat des del lema al colofó.

dimarts, 2 de febrer del 2016

40


40

Heus ací la fita dels quaranta

Una senyal com qualsevol altra
Com un llampec o una rialla
Com una àliga o un diumenge.


Els signes que em marquen, els porto dins
I s’exclamen: “Noi, tot just comences!
Tu t’has d’encimbellar per molts camins!
Tu has de guanyar les verdes prades!”

El paisatge és la meva mirada
La conversa, la meva paraula
La meva muda, una pensada
El meu pa, una llum a trenc d’alba.

Heus ací la fita dels quaranta
Una pedra, un cèrcol, un nombre
Un pam-i-pipa, una sabata
Una febrada, deu voltes quatre.