dilluns, 10 de febrer del 2014

La passa

Mocs, esternuts, plorera, migranya, febre o perbocaments. Mal de gola, pit, ossos, panxa o cames. Aquest principi d'any, la passa en torna a fer de les seves. El temps no hi ajuda, perquè tan aviat fa bo com dolent. Un dia mascara el sol, l'altre se t'emporta el vent i el de més enllà s'aplana la broma. Divendres gela, dissabte és calma i diumenge neva.
I acudeixes al metge. I t'informa que has arreplegat un virus. I et recepta el mateix de sempre, si és que t'ho recepta, perquè no hi ha un duro i tothom s'estalvia el que pot. I tornes a casa, i no t'acabes la feina, perquè la canalla no ho entén, que tu tinguis la passa. Vas més lent que un caragol, les busques del rellotge no avancen i un fregadís és un tro. I l'endemà tornes al treball, perquè estàs millor aquí que a casa, i perquè cada dia malalt a casa significa menys diners per a tu. I així vas fent, passant amb passeres, esperant que passi la passa. I al final l'acabes passant, i tant. La passes als companys de feina i au, a passar-la ells també.

Nota: Aquest article apareix al número 364 del quinzenal SomGarrigues (del 14 al 27 de febrer de 2014)