Lo poble salva l'oli

La setmana comença malament. Molt malament. Dilluns, Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, apareix a La Revuelta, a TVE1. En cert moment del programa, Rufián regala una ampolla d’oli d’oliva a David Broncano, el presentador. Rufián explica: “Y esto es aceite de Jaén. (…) Aceite bueno, eh!” Broncano respon: “Ya sabes que yo tengo muchos compromisos con aceite de Jaén, no puedo tocar aceites que no sean de Jaén”. I acte seguit, Broncano destapa l’ampolla i beu un raig d’oli a galet. Rialles i aplaudiments.

M’encenc. Com diria la Maria Nicolau: “Cremo!” Un polític català, d’un partit que es vanta de no tenir la seu a Madrid, fa propaganda d’un oli de fora de Catalunya. Broncano, que té cultura de l’oli, només toca el seu oli. Rufián, que demostra, a la vista de tots, que és un analfabet, regala publicitat gratuïta al competidor més fort de l’oli català.  

Però, com diria aquell, només el poble salva el poble. I dissabte següent, al Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, a la Granadella, participem en l’acte “Paraules amb gust d’oli”. Hi intervenim Pau Sabaté, Miquel Maria Gibert i un servidor. Pau Sabaté ha traduït El llibre de l’oli, on hi ha textos sobre l’oli d’oliva d’autors llatins i grecs, com Plini el Vell, Teofrast, Cató, Col·lumel·la, Pal·ladi, Sòfocles i Virgili. Jo hi parlo d’Oli en un llum i Una terra d’oli, i dels articles sobre l’oli que escric a Som Garrigues. El granadellenc Miquel Maria Gibert, que modera la tertúlia, és l’autor de La victòria de la creu, finalista del premi Sant Jordi el 2005 i guanyadora, el 2007, del premi Crexells. La victòria de la creu és una novel·la històrica, ambientada a la Granadella del segle XIX, amb els olivers com a teló de fons i motiu de disputa.

El Miquel Maria reparteix el joc i parlem de l’oli d’oliva en la literatura, però també en la pintura o el cinema. Sembla que el públic s’ho passa bé, i que tothom aprèn. Perquè d’això es tracta: d’aprendre cada dia de l’oli, de construir cultura de l’oli.