Versions d'oli

 -L’oli es pot versionar, i jo en faig la meva versió.

L’oli d’oliva verge extra és una rampa, un trampolí de creativitat. Ho té ben clar la Rosa, que fa gominoles d’oli. Petits daus gelatinosos amb ressons d’oli. Bé dolces –arrebossades amb sucre-, bé salades –farcides d’anxova o formatge rocafort-, les gominoles d’oli clouen o enceten els àpats de forma xocant i poc vista.

La Rosa és curiosa. Li agrada buscar noves receptes. La Rosa té un canal a Youtube: lacocinafacildemani. Té més de 6000 subscriptors. S’hi pot estar des d’un matí fins a tres dies, enregistrant i editant un vídeo de cuina. I, en els plats que elabora –carpaccio de figues, cigrons amb pop i rap, pastís de patata farcit de salmó i xampinyons, filets de lluç amb verdures, pollastre a la mel amb arròs de colors-, sempre fa servir oli Degustus, de la cooperativa de la Granadella. L’ensenya a càmera i, de retruc, en fa propaganda. Com ha de ser. Tothom hauria de fer propaganda dels fruits del seu terrer.

La propaganda deu ser prou efectiva, perquè les subscriptores d’Amèrica Llatina, que no tenen oli d’oliva verge extra o els costa massa quartos, pregunten a la Rosa quin aliment equivalent a l’oli poden fer servir. Promoure l’oli és com llençar una pedra a l’aigua: el primer cercle és petit, però els cercles següents cada cop són més grans i arriben més lluny.

Les receptes de la Rosa són fàcils, com el nom del canal indica, però volen ser originals i diferents. D’aquesta manera, atorga valor afegit a l’oli i pot atreure un públic nou a l’oli d’oliva verge extra. D’allà o d’aquí, grans o petits, han de veure, han d’entendre que l’oli és tan modern com el menjar italià, asiàtic o nord-americà.

          Vaig passar la recepta de les gominoles a la Griselda, la meva companya a l’Escola Agrària de les Borges Blanques. En va fer una remesa i les va portar a la feina. En vaig menjar un parell –n’havia de deixar per als altres- tan lentament com vaig poder. I hi vaig besllumar d’on venia el nostre oli i on podia arribar.