dijous, 2 d’octubre de 2014

Interseccions i relleus


Interseccions és un llibre de relleus, una cursa de relleus. Els personatges de cada historia tenen un vincleamb la historia d’abans i la de després. Els personatges es passen el testimoni de l’un a l’altre, en una cursa de vint capítols que dóna la volta a l’estadi del llibre. 
Els protagonistes són joves i vells, homes i dones, cantants, periodistes, advocats, funcionaris, escriptors, jubilats, mestres, repartidors de pizzes, dependents de comerç, futbolistes i ballarines.Tots tenen un punt de tristesa a la mirada, al pensament, al cor. Poden ser personatges molt lluminosos, però tots tenen les seves ombres. Precisament, l’Eduard, quan descriu els paisatges, en la seva majoria paisatges urbans, extreu aquests clarobscurs de l’interior dels personatges i els pinta al cel o als carrers de la ciutat. Com en una pintura de Rembrandt, un feix de llum travessa un cel fosc, o un fanal il·lumina pobrament un carreró. 
L’Eduard, gran lector com és, homenatja al seu llibre els escriptors que l’han marcat: Julio Cortázar, William Faulkner, Walt Whitman i Joan Vinyoli. També homenatja els llibres i l’escriptura. Especialment brillants són els capítols 7 i 8, Es moment i El passeig, respectivament, en què parla del rerafons de l’escriptura. Fulls amb versos rebregats, ampolles de vi, esperes infructuoses… En aquests capítols, un hi troba frases com “Fa tants anys i tan poc temps enrere”. Frases que podrien ser versos, perquè resumeixen, en poques paraules, móns sencers. 
A Interseccions hi ha amor, mort, amistat, infidelitat i fidelitat, música i futbol, passat i present,seny i rauxa, records i somnis, quedar-se o marxar, afrontar o fugir. Però també hi ha molt, i això s’ha de subratllar bé, hi ha molt Eduard. Hi surt el Barça, i com no podia ser d’una altra manera, Messi. Per un culer com tu, suposo que deuria ser irreprimible, la temptació de fer aparèixer el nostre millor futbolista de tots els temps. Relacionat amb Messi, de tant en tant treu el cap l’imaginari argentí, ja sigui en forma de tango o de referències a la dictadura dels anys 70 i 80. Suposo que aquesta temptació també deu ser irreprimible, tenint en compte l’ascendència argentina de part de la teva família. També surt algun personatge que arriba d’hora a la feina, ben d’hora ben d’hora ben d’hora, que diría aquell. La qual cosa és molt de l’Eduard. I hi surt un director d’otegé, com l’Eduard, però no tan bo com l’Eduard, deixem-ho així…  
Interseccions és, com deia al principi, un llibre de relleus. I és, també, un llibre amb relleus. Relleus en el paisatge, relleus a la sortida o la posta de sol, relleus als carrers de les ciutats que apareixen als diversos capítols, i relleus en els mateixos personatges. Potser aquests relleus apareixen perquè són personatges pensatius, que donen molts tombs a les coses, que es pregunten què hauria passat si haguessin fet o no haguessin fet aquella cosa en concret. No són personatges plans, són gent amb substància, gent que pensa i fa pensar. 
Per tant, si voleu una lectura amena, àgil, planera, amb substància i que faci pensar, heu de llegar Interseccions. Hi ha vint relats, però si us hi fixeu bé, si pareu atenció, dins de cada relat, a cada paràgraf, o a cada frase, n’hi ha molts més.

5 comentaris:

  1. Gràcies, Ignasi! Es nota que ets un amic de debò! ( a més d'un gran escriptor)

    ResponElimina
  2. A mi m'agraden les ressenyes exclusivament positives!

    ResponElimina
  3. L'Olga Xirinacs va deixar un comentari que, no sé com, vaig esborrar! Ho sento, Olga, i agraeixo les teves paraules de suport, tant per a l'Eduard com per a un servidor. Salut!

    ResponElimina
  4. La teva introducció al llibre convida a gaudir de la bona lectura amb l'Eduard.

    ResponElimina