dimarts, 7 de juliol de 2015

Passa per l'ombra!

A Sarroca ho diem, encara que al cel brillin les estrelles. Després d’un dia de calor assassina, sol maixant, vent desenfornat i pedres que s’evaporen, qualsevol precaució és poca.
A la salvatge garriga, la tradició ens ensenya que la calor no es combat. S’evita. Les hores de calor, a ple sol, només hi ha la gent que es remulla a les piscines. La resta, o són a l’ombra o passen per l’ombra. Aprofiten l’ombra d’arbres, parets i tàpies, cases i magatzems, per anar a la fleca, a la carnisseria, a la farmàcia, a la perruqueria, al metge, a missa o al bar. Canvien de vorera. No discorren pel trajecte més curt, sinó pel més aubac. Travessen la carretera pel lloc menys indicat, pel més exposat. Circulen d’incògnit, camuflats, de puntetes, de perfil, arrapats a les cantonades, per sota de balcons, terrats i galeries. I, quan entre dues ombres hi ha un rogle de sol, agafen embranzida, quatre passetes i ja són a l’altra penombra.
Aquesta actitud de temporada ha acabat influint en el nostre caràcter etern? Podria ser. Perquè, moltes vegades, enlloc d’afrontar els problemes a ple sol, passem per l’ombra. Com si no hi fossin i com si no hi fóssim. Passem de llarg, no els mirem, els ignorem. Així, potser encongeixen o fins i tot desapareixen. Però no se’n van mai. Perquè sempre arriba el moment en què l’ombra s’acaba i el sol ho il·lumina tot.

Nota: Aquest article apareix al número 401 del quinzenal SomGarrigues (del 17 al 30 de juliol de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada