divendres, 2 de desembre de 2016

L'espona


L’ESPONA

L’oncle Ignasiet de Casa Malena
No era gaire amic de les arts
Ni llibres, ni musiques, ni escena
Son món era el tros, la plaça i lo bar.

Però quan sortia de Sarroca
Pel camí que mena a l’Extremera
Sempre parava al mateix rogle:
Davant d’una espona dreturera.

Pedres grosses, fortes, mascarades
Ni una sortia de la filada
Quatre pisos de roques cairades
Paret recta, noble i ben plantada.

I l’Ignasiet de Casa Malena
Que no era molt amic de les arts
Es rendia enfront d’una espona

Que un mestre va alçar al mig del secà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada