Una terra d'oli a LleidaTV

 

Lleida, juny de 2023. Una calor que desfà els terrossos i l’asfalt. L’Eulàlia Pagès, editora de Pagès Editors i un servidor, acudim als estudis de Lleida Televisió, a parlar del llibre “Una terra d’oli”. En aquest llibre, les fotografies són dels grans Toni Prim i Santi Iglesias, i els textos, d’Ignasi Aldomà, Antonieta Barahona, Àngels Calvo, Mireia Campanera, Esther Girabet, Albert Gonzàlez, Jordi Graell, Mariona Jové, Natàlia Mota, Reinald Pamplona, Agustí Romero, Enric Vicedo , Xavier Vicens i un servidor. Jo hi faig un capítol curtet, sobre com l’oli s’infiltra en arts com la pintura, la literatura o el cinema, i un altre de més llarg, on entrevisto propietaris de molins i presidents de cooperatives de l’oli. El Santi Roig, presentador del programa “A diari” condueix el programa molt bé. Ens fa sentir, a l’Eulàlia i a mi, en família. Ens sentim, i suposo que l’aire condicionat hi ajuda, en plena campanya de l’oli.

Històries de mar a Tarragona Ràdio

2016. Era el dia després de Reis i el dia abans de tornar a l’Escola Rubió i Ors de Reus. La Joana, l’Aina i jo teníem festa. L'Alba treballava. M’havien d’entrevistar a TarragonaRàdio. Què vaig fer? Em vaig endur les nenes a la ràdio, les vaig deixar en una sala del costat, dibuixant i pintant, i el Miguel González, periodista canareu, em va entrevistar a propòsit d’Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre. Va ser una (molt) bona entrevista. Els mitjans locals i comarcals, petits i mitjans, sempre m’han tractat molt bé. Sort dels mitjans de proximitat!

Receptes amb memòria

Receptes amb memòria és un llibre que es pot llegir, com a mínim, de 3 maneres:

 -Com a llibre de receptes

-Com a llibre de fotografies d’aquestes receptes

-I com a llibre de textos que expliquen aquestes mateixes receptes

Receptes amb memòria és un llibre coral. Perquè hi participa un munt de gent: la gent que dóna les receptes i les explica. La gent que les cuina per poder-ne fer la foto. La gent que maqueta i corregeix el llibre. Qui coordina, qui fa feina invisible però necessària, qui en fa la presentació i el pròleg, qui n’escriu els textos...

Receptes amb memòria hi trobareu receptes cuinades amb oli d’oliva verge extra (#OOVE). De la Granadella, Bovera, Bellaguarda, Sarroca, Alfés, les Borges Blanques o Ulldemolins. Receptes que no s’acostumen a fer i que cal que tornem a fer. Perquè ja sabeu: qui perd la seua cuina perd la seua identitat!

 

I a Receptes amb memòria he fet una cosa que no havia fet mai fins ara. Entrevistar padrines d’un centre de dia. Del Centre de Serveis Integrals per a la Gent Gran Les Garrigues (CSIGG), a la Granadella. I, la veritat, he quedat impressionat. Quanta sapiència se’ns escola entre els dits perquè no hem preguntat als nostres majors! Per tant, us recomano que parleu amb pares i padrines, amb mares i padrins, i els pregunteu de tot. De tot. La cosa més petita, la més quotidiana, és or. I ens pot servir algun dia, potser avui mateix.

Lo poble salva l'oli

La setmana comença malament. Molt malament. Dilluns, Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, apareix a La Revuelta, a TVE1. En cert moment del programa, Rufián regala una ampolla d’oli d’oliva a David Broncano, el presentador. Rufián explica: “Y esto es aceite de Jaén. (…) Aceite bueno, eh!” Broncano respon: “Ya sabes que yo tengo muchos compromisos con aceite de Jaén, no puedo tocar aceites que no sean de Jaén”. I acte seguit, Broncano destapa l’ampolla i beu un raig d’oli a galet. Rialles i aplaudiments.

M’encenc. Com diria la Maria Nicolau: “Cremo!” Un polític català, d’un partit que es vanta de no tenir la seu a Madrid, fa propaganda d’un oli de fora de Catalunya. Broncano, que té cultura de l’oli, només toca el seu oli. Rufián, que demostra, a la vista de tots, que és un analfabet, regala publicitat gratuïta al competidor més fort de l’oli català.  

Però, com diria aquell, només el poble salva el poble. I dissabte següent, al Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, a la Granadella, participem en l’acte “Paraules amb gust d’oli”. Hi intervenim Pau Sabaté, Miquel Maria Gibert i un servidor. Pau Sabaté ha traduït El llibre de l’oli, on hi ha textos sobre l’oli d’oliva d’autors llatins i grecs, com Plini el Vell, Teofrast, Cató, Col·lumel·la, Pal·ladi, Sòfocles i Virgili. Jo hi parlo d’Oli en un llum i Una terra d’oli, i dels articles sobre l’oli que escric a Som Garrigues. El granadellenc Miquel Maria Gibert, que modera la tertúlia, és l’autor de La victòria de la creu, finalista del premi Sant Jordi el 2005 i guanyadora, el 2007, del premi Crexells. La victòria de la creu és una novel·la històrica, ambientada a la Granadella del segle XIX, amb els olivers com a teló de fons i motiu de disputa.

El Miquel Maria reparteix el joc i parlem de l’oli d’oliva en la literatura, però també en la pintura o el cinema. Sembla que el públic s’ho passa bé, i que tothom aprèn. Perquè d’això es tracta: d’aprendre cada dia de l’oli, de construir cultura de l’oli.