Lluís!

El Som Garrigues publica: La carretera entre Torrebesses i Castelldans, pel 2027. Al subtítol, s’hi anomenen reformes en dues vies més: la C-233, entre la Granadella i el Soleràs, i la pista entre Bellaguarda i els Torms. L’any que ve! S’acaben els sotracs, les rodes punxades i els amortidors retrinxats!

A les fotos, apareixen la consellera de Territori, la delegada del Govern, el president de la Diputació i els alcaldes de la Granadella, Torrebesses, Granyena, el Soleràs, els Torms, el Cogul i Castelldans. Signen papers amb cerimònia. No somriuen gaire. Segons el meu particular -i discutible- punt de vista, les cares denoten incomoditat i malfiança. Ho entenc: les alcaldesses i els alcaldes n’estan fins a la coroneta, que els prometin i no facin. I les representants de Generalitat i Diputació ho saben, que els altres no se n’acaben de refiar.

Jo també en desconfio. No m’ho crec, que en any i mig tindrem carreteres noves. Les tres vies sumen 40 quilòmetres. I, de moment, fan la mateixa mania de sempre. Ja veurem quan començaran les obres, quins obstacles i sobrecostos sorgiran, i quin dia de 2028 –com a mínim- acabaran.

En aquest país, hi ha una afició desmesurada a signar papers. I a fer-ne fotos. Però, a l’hora de la veritat, costa déu i ajuda que es faci realitat allò que s’ha signat. Aleshores, perquè ho fan, els nostres representants públics? La resposta és tan senzilla que fa llàstima: perquè així, apareixen als mitjans de comunicació. I transmeten que fan coses -encara que, a l’hora de la veritat, només han signat uns papers.

Signeu el que vulgueu, però de portes endins. En la intimitat del despatx. Amb signatura electrònica. No imprimiu els convenis, que hem d’estalviar paper.

No munteu actes protocol·laris. No convoqueu la premsa. Tant conveni cansa i serveix de poc. Sabeu què serveix? Una carretera enllestida. Una carretera digna, llisa, sense forats. Una carretera que et porta a destí en un temps raonable.

Si voleu fotos, quan inaugureu la carretera. Lluís!