dijous, 8 de setembre de 2011

Avís per a divagants

No us ha passat mai que quan arribeu a un poble petit -d’aquests que cada cop abunden més al nostre país-, us creieu que ja us n’heu fet una idea clara i meridiana, que ja n’heu copsat, amb un simple cop d’ull, l’estructura, la població i fins i tot l’extensió en porques del terme municipal? El nord és cap allà, el sud és cap allí, el sol surt de darrera del campanar i es pon per la cooperativa. Tot arreglat, són faves comptades.
I és clar, quan voleu posar en pràctica el sentit de l’orientació que Déu us ha donat arriben les complicacions. Perquè se us ha acudit, precisament, sortir-ne amb el cotxe just per la direcció contrària d’on heu entrat. Enfileu una costa, gireu ara a la dreta, després a l’esquerra, continueu per un carrer que cada cop es va fent més estret i, finalment, us trobeu a davant dels morros una tàpia, les escales que baixen fins als safareigs vells o -catàstrofe!- un tractor amb remolc. Que, evidentment, no podrà maniobrar per cedir-vos el pas.
Llavors, llavors és quan arriben les sufocacions i els nervis. Apagueu la ràdio, que desconcentra, i intenteu tirar enrera sense rascar les parets. Val a dir que aquesta última és una tasca aparentment senzilla, sobretot quan aneu de cara, però veritablement complicada quan ho feu de cul: els carrers quasibé mai són rectes del tot -a vegades fan més esses que un que va pitof-, i les façanes d’algunes cases fan panxa a causa de la humitat o el pas del temps. Només falta que allí a la vora hi hagi un rinxet de padrines i padrins, equipats amb mangales, cadires de bova, un silló de Verdú ple d’aigua de la cisterna i altres armes de destrucció massiva. En primer lloc, us escrutaran amb malfiança; després, si no els causeu mala impressió, us indicaran les maniobres que heu de fer per sortir del fangar on us heu fotut; i finalment, quan hagueu marxat amb la cua entre les cames, faran una digressió sobre la infinita capacitat dels forasters per fer el badoc digna de pensadors com Hobbes, Locke o Rousseau.

Arribats a aquest punt, hauríem de mirar què podem fer per evitar conjuntures d’aquesta índole. Per començar, només per començar, suggereixo dues coses: la primera, que l’ajuntament segueixi l’exemple de l’Aleixar (un poble a la voreta de Reus), i que senyalitzi ben clarament com s’entra -la fórmula "Centre ciutat" muda molt- i com se surt -"Eixida", a més, té la virtut d’agermanar-nos amb els germans del sud. I la segona, que hom tingui la prudència de sortir precisament pel lloc on ha entrat. La qual cosa, per cert, es pot aplicar a d’altres situacions encara més compromeses.

2 comentaris:

  1. L'avís s'agraeix, però m'arriba tard. Aquest agost he estat a un poblet del pirineu on, per entrar, havies de fer una sinuosa giragonsa entre parets i vores de rampes que sempre amenaçaven engolir-te una roda... i això si no et venia ningú de cara!!! Catàstrofe que va passar un dia amb un camionet ple de palla. La solució? Deixar que el pacient i bon conductor del camionet tragués del mig el meu cotxe per a bé de tots dos i dels -escassos- habitants del poblet.

    ResponElimina