dimecres, 8 d’agost de 2012

El buc insígnia de Reus

No hi puc fer res. Cada vegada que hi sóc a davant, tinc la impressió de veure-hi una nau varada enmig de la ciutat. El Mercat Central de Reus, amb les seves línies racionals, senzilles, esquemàtiques, se’m representa un vaixell. La proa no surt en punxa, sinó que està tallada recta. Les vidrieres horitzontals donen certa sensació de majestuositat, d’elegància. L’antena sembla el centre emissor i receptor de les comunicacions, i hom diria que, allà dalt, ha de comparèixer d’un moment a l’altre el Gran Timoner per albirar l’horitzó. A babord i estribord hi ha un seguit de cornises que semblen posades expressament per deixar-hi els bots salvavides, i a popa hi ha el que sembla un petit terrat, envoltat d’una barana, perquè el passatge pugui contemplar els solcs que deixa, rere seu, l’embarcació. A dins, la tripulació que fa bategar el vaixell està formada per peixaters, carnisseres, herbolaris,dolçaineres, cafeters, xarcuteres, flequers, floristes i verdulaires. I a fora, la mar que l’envolta adopta una forma o altra en funció del dia de la setmana. De dimarts a divendres només es veuen cinc o sis ones, en forma de serra, fetes de fusta i ferro. Els dissabtes i els dilluns, per contra, l’onatge es desferma i el buc insígnia de Reus ha d’obrir-se pas com pot entre onades furientes, sorolloses i multicolors de calces, discos furtius i de curs legal, cullerots de fusta, cobrellits, sabates, joguines, xurros, planter d’enciam i conills de gàbia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada