dimecres, 1 d’agost de 2012

Les coses petites

El passat abril, a Santa Bàrbara, comentava a la Carmen, la Tere i l’Alfred que, d’articles d’opinió sobre la crisi, les retallades, el pacte fiscal, la monarquia, la desafecció política, els bancs o la prima de risc, els mitjans de comunicació en van plens. En van tan plens, que això ja és motiu perquè n’escrigui poc o gens.
En canvi, m’agrada escriure sobre els temes dels quals poca gent en parla: les tomates de penjar, el bibliobús, el pa torrat escaldat, la pedra seca, la coca tapada de Sarroca, el centre del món de Juncosa, les festes majors o el Komando Garrigues. Sento que hi tinc més a dir, perquè em resulten coses properes, coses que formen part de mi. 
Són, per a molta gent, coses petites. Coses que no mereixen titulars ni ser debatudes en les tertúlies. Però les coses petites són les veritablement grans. Perquè les coses petites sempre hi són, passen desabercebudes però, al cap i a la fi, són les que ens ajuden a passar els dies i empènyer els anys. Én canvi, la crisi, les retallades, el pacte fiscal, la monarquia… Avui hi són, demà –o passat demà- potser no hi seran.

Nota: Aquest article apareix al número 325 del quinzenal SomGarrigues (del 3 al 16 d'agost de 2012).

2 comentaris:

  1. Allò que potser no hi serà demà si ens descuidem o ens quedem muts són les tomates de penjar, el bibliobús, el pà torrat, la coca tapada, les Garrigues senceres i nosaltres mateixos. Salut!

    ResponElimina
  2. Tranquil, Monta, això no deixarem que passi!

    ResponElimina